L’esport no es pot sostreure de la mentida general. Si, per exemple, i com s’ha demostrat en judicis fets o pendents, la majoria de grans partits s’ha vist que no poden sobreviure amb les quotes dels afiliats ni amb l’aportació d’un tant per cent del sou dels seus càrrecs públics i es financen amb donacions que després tenen contrapartides, els clubs de futbol precisen de diners no controlats que ara s’obtenen, precisament, d’aportacions rebudes en els fitxatges milionaris. El catedràtic González-Casanova, bon amic, ens recordava les definicions etimològiques d’ètica i moral en un llibre preciós, Mi gemelo Woody. Moral ve del llatí mos-moris, que es refereix a usos i costums socials; ètica, que ve del grec ethos, significa comportament, conducta envers els altres. Hi pot haver comportaments que poden ser morals, però no ètics. Si prenem els casos dels partits polítics i dels clubs potser és un fet, un costum, finançar-se de manera no estrictament legal i el que no seria ètic és que se’n lucressin els intermediaris, que són els que faciliten el finançament

Per tot això, potser, per dirigir un club, és tan difícil trobar un director general com un entrenador. Per dirigir la complexitat d’un gran club de futbol no val experiència en entitats més petites. Al Barça, al nou director general nomenat per Rosell se’l va haver de reforçar. Bartomeu també va fer canvis, a la fi semblava que amb un conegut seu de molts anys l’encertaria quant a confiança i capacitat, i ara veiem que se l’ha derivat cap a la gestió de fitxatges i s’ha nomenat un nou adjunt. I tot plegat per acabar fitxant uns jugadors que a la fi no es necessitaven. Segons veiem, per cobrir les rotacions d’Iniesta ja n’hi havia prou amb André Gomes, no calia Paulinho; per la baixa de Neymar no calia Dembélé, amb Deulofeu i Denis. Com a l’alternativa a Rakitic hi ha Sergi Roberto, que potser ja es mereix la titularitat. Amb aquest possible estalvi no hauria calgut buscar patrocinador per donar nom a l’estadi. I encara es persisteix a fitxar Coutinho!