DIME­CRES 18.

Està bé que un minis­tre espa­nyol de Cul­tura sigui un expert en física nuclear, doncs. Més val això que no pas que no sàpiga de res. Perquè de política, i de cul­tura democràtica, se n’ha de saber molt poc per for­mar part d’un govern nome­nat per Mari­ano Rajoy, com demos­tren cons­tant­ment el pre­si­dent espa­nyol, els seus minis­tres i el seu par­tit. Perquè la política, en un àmbit democràtic, comença per res­pec­tar les opi­ni­ons dels que no pen­sen com un mateix. L’absència de política i de cul­tura democràtica es demos­tra de mol­tes mane­res. Per exem­ple, feli­ci­tant les opi­ni­ons polítiques del ten­nista actual número u del món perquè són per donar-te suport. O inten­tant des­qua­li­fi­car les d’un entre­na­dor de fut­bol que diu: “Dedico aquesta victòria a Jordi Cui­xart i Jordi Sánchez. No hi ha civisme més gran que les idees. Espero que sur­tin aviat de la presó.” O quan és un mateix qui ha enviat a la presó dos repre­sen­tants cívics només per pen­sar dife­rent de tu, perquè tens una fis­ca­lia que t’afina els infor­mes i els suma­ris que cal­gui perquè una jut­gessa acom­pleixi els teus desit­jos, que ja se sap que a l’Espa­nya de Rajoy són ordres.

Méndez de Vigo deu saber, òbvi­a­ment, que la física nuclear pot ser tan devas­ta­dora com la política quan està en males mans, com ara les seves.