Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional, va començar a desfer la vehemència del seu discurs respecte al Barça, els equips catalans, i una possible independència de Catalunya. L’exdelegat provincial de Fuerza Nueva sempre ha bramat en contra de la participació dels clubs del país en la lliga espanyola si Catalunya esdevé un estat propi. De fons i forma, Tebas verbalitza la versió empresarial del “A por ellos!”. Ara bé, la realitat és molt més complexa que això i el capitost del futbol espanyol haurà d’escollir entre la seva ànima política o l’empresarial.

Aquesta setmana, el president de la LFP ha admès que el concurs per al contracte televisiu internacional, amb països de la Unió Europea o l’Índia, s’ha hagut d’ajornar atès que “amb l’actual situació política no era el moment de celebrar-lo”. Pel que s’ha pogut saber, els diversos operadors no han acceptat una proposta de contracte tancat per als propers anys, a causa de l’amenaça permanent de Tebas d’excloure el Barça de la lliga. Resumint, que el preu és un amb Messi i un altre sense ell. I en aquest context d’amenaça d’exclusió al Barça, el món només fa ofertes a la baixa. Cul-de-sac, perquè si Tebas admet que el club blaugrana seguirà jugant la lliga espanyola en cas d’independència, voluntat que ha refermat Josep Maria Bartomeu una i mil vegades, el problema queda resolt i s’obre la caixa de nou per als ingressos televisius i el creixement mundial de la competició, per cert, necessitada de reduir diferències amb la Premier anglesa. L’ànima empresarial s’abraona sobre l’ànima política.

Si atenguéssim només a la racionalitat, la jugada de Tebas no admet dubtes. No cal perdre un actiu com el Barça. No es pot renunciar a Messi. És evident. La lògica de Tebas, però, és una altra. L’advocat que va denunciar Messi actua més com a estilet de la dreta espanyola que com a dirigent de la lliga. Fem la comparativa. En bàsquet, l’ACB no s’ha pronunciat. I si ho fa, només pot ser per dir que, en la seva lliga, hi tenen cabuda equips d’altres estats, com és el cas de l’Andorra, tretzè classificat de la competició. En handbol, l’Asobal tampoc n’ha dit res. Bàsicament, perquè tot el que no sigui defensar la continuïtat del Barça en la seva competició seria una aberració. I un detall, que no passi per alt.L’ ACB i l’Asobal són dues associacions que tenen la seu social a Catalunya i que, a més, no està previst que la traslladin. Ara bé, i tornant al futbol, el problema és el mateix amb què topen bona part dels organismes de poder de l’Estat. És aquesta visió supremacista de la realitat. Espanya per damunt de tot. Fins i tot, dels seus propis interessos. I aquí és on la cosa trontolla. Perquè Tebas, com l’Estat espanyol, té l’arma carregada i s’apunta al peu.