Xoc d’ànimes

Javier Tebas, pre­si­dent de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, va començar a des­fer la vehemència del seu dis­curs res­pecte al Barça, els equips cata­lans, i una pos­si­ble inde­pendència de Cata­lu­nya. L’exde­le­gat pro­vin­cial de Fuerza Nueva sem­pre ha bra­mat en con­tra de la par­ti­ci­pació dels clubs del país en la lliga espa­nyola si Cata­lu­nya esdevé un estat propi. De fons i forma, Tebas ver­ba­litza la versió empre­sa­rial del “A por ellos!”. Ara bé, la rea­li­tat és molt més com­plexa que això i el capi­tost del fut­bol espa­nyol haurà d’esco­llir entre la seva ànima política o l’empre­sa­rial.

Aquesta set­mana, el pre­si­dent de la LFP ha admès que el con­curs per al con­tracte tele­vi­siu inter­na­ci­o­nal, amb països de la Unió Euro­pea o l’Índia, s’ha hagut d’ajor­nar atès que “amb l’actual situ­ació política no era el moment de cele­brar-lo”. Pel que s’ha pogut saber, els diver­sos ope­ra­dors no han accep­tat una pro­posta de con­tracte tan­cat per als pro­pers anys, a causa de l’amenaça per­ma­nent de Tebas d’excloure el Barça de la lliga. Resu­mint, que el preu és un amb Messi i un altre sense ell. I en aquest con­text d’amenaça d’exclusió al Barça, el món només fa ofer­tes a la baixa. Cul-de-sac, perquè si Tebas admet que el club blau­grana seguirà jugant la lliga espa­nyola en cas d’inde­pendència, volun­tat que ha refer­mat Josep Maria Bar­to­meu una i mil vega­des, el pro­blema queda resolt i s’obre la caixa de nou per als ingres­sos tele­vi­sius i el crei­xe­ment mun­dial de la com­pe­tició, per cert, neces­si­tada de reduir diferències amb la Pre­mier anglesa. L’ànima empre­sa­rial s’abra­ona sobre l’ànima política.

Si atenguéssim només a la raci­o­na­li­tat, la jugada de Tebas no admet dub­tes. No cal per­dre un actiu com el Barça. No es pot renun­ciar a Messi. És evi­dent. La lògica de Tebas, però, és una altra. L’advo­cat que va denun­ciar Messi actua més com a esti­let de la dreta espa­nyola que com a diri­gent de la lliga. Fem la com­pa­ra­tiva. En bàsquet, l’ACB no s’ha pro­nun­ciat. I si ho fa, només pot ser per dir que, en la seva lliga, hi tenen cabuda equips d’altres estats, com és el cas de l’Andorra, tretzè clas­si­fi­cat de la com­pe­tició. En hand­bol, l’Aso­bal tam­poc n’ha dit res. Bàsica­ment, perquè tot el que no sigui defen­sar la con­tinuïtat del Barça en la seva com­pe­tició seria una aber­ració. I un detall, que no passi per alt.L’ ACB i l’Aso­bal són dues asso­ci­a­ci­ons que tenen la seu social a Cata­lu­nya i que, a més, no està pre­vist que la tras­lla­din. Ara bé, i tor­nant al fut­bol, el pro­blema és el mateix amb què topen bona part dels orga­nis­mes de poder de l’Estat. És aquesta visió supre­ma­cista de la rea­li­tat. Espa­nya per damunt de tot. Fins i tot, dels seus pro­pis interes­sos. I aquí és on la cosa tron­to­lla. Perquè Tebas, com l’Estat espa­nyol, té l’arma car­re­gada i s’apunta al peu.