Retrobar el gol a Anoeta
La Real Sociedad, el proper rival de l’Espanyol, a casa només ha guanyat un partit aquesta temporada. De fet dels tretze punts que el col·loquen setè a la classificació, nou els ha guanyat lluny de casa. A Anoeta ha marcat tants gols com n’ha encaixat. És el tercer equip que més gols fa i també el tercer que més en rep. Els d’Eusebio fan un futbol físic i alhora atractiu, però encaixen amb massa facilitat. A casa, en quatre partits, han encaixat deu gols.
Els números freds de l’Espanyol fora de casa, dos punts de dotze possibles, no ens indiquen gran cosa. Els camps on ha perdut són escenaris gairebé inexpugnables, el Camp Nou i el Bernabéu, i allà on ha empatat tampoc són estadis precisament fàcils: el Pizjuan i el Madrigal. El poc rèdit de l’equip a domicili és, com a dada objectiva, innegable, però allà on puntuar és gairebé una quimera, ha perdut i on puntuar és complicat, hi ha tret un puntet.
Anoeta és difícil, però no impossible. A més, tot i jugar dilluns, l’Espanyol hi arribarà després de molts dies de preparació i recuperant efectius importants com Víctor Sánchez. En canvi, els bascos jugaran després de competir en la Lliga Europa, on per cert, han d’atonyinat el Vardar macedoni per zero a sis.
Un dels aspectes que ha de millorar l’equip de Quique Sánchez Flores és el gol, només set en vuit jornades. Hi ha fins i tot veus que ja demanen un davanter en el mercat d’hivern, i jo em pregunto com és que el tècnic encara no fa una aposta decidida pel millor davanter de la plantilla, Sergio García. El del Bon Pastor, cada cop que entra revoluciona el partit, però des d’un rol de revulsiu és difícil marcar. Crec que un atac amb Sergio, Piatti, Gerard i Leo Baptistão seria una de les davanteres de la lliga amb més registres. La velocitat de l’argentí, la rauxa de Gerard, les desmarcades del brasiler i la classe de Sergio farien que l’equip ataqués de manera imprevisible les defenses rivals. Apostem-hi ja!