No s’ha vist res i s’ha vist molt
Tot just s’acaba d’iniciar l’OK Lliga i només s’han disputat tres de les trenta jornades amb què compta aquesta màxima categoria estatal de l’hoquei sobre patins. Només s’han jugat els 24 primers partits dels 240 que es disputaran en total i fa divuit dies que ha començat una competició que n’ha de durar 233, uns vuit mesos. És molt poc, gairebé res, el que s’ha pogut veure dels setze equips que estan disputant aquesta OK Lliga 2017/18, tots amb objectius molts clars i diferents. Uns lluitaran per assolir el títol de campió, uns altres per classificar-se per a una competició europea –la lliga europea o la copa de la CERS– i la majoria per evitar el descens. Malgrat tot això, ja s’ha vist molt de per on pot anar la competició.
Els equips ja han començat a traçar el seu camí, i malgrat que sempre hi haurà sorpreses, ja es pot tenir una petita visió de com poden anar les coses. Els equips que teòricament han de lluitar pel títol ja estan a dalt de tot, amb el Barça –el campió i gran favorit a revalidar el primer lloc– i el Liceo en els dos primers llocs de la classificació. El Reus Deportiu els va al darrere i mostra la irregularitat que li és característica i que ha de superar per estar al capdavant de la taula. En aquesta zona alta, també ja hi ha equips com el Noia, que abans de començar la competició era el conjunt destinat a ser la revelació, i el Girona, que en aquests tres primers partits ha donat la sorpresa amb tres victòries, tot i que no oblida que el seu objectiu és la permanència.
En la zona baixa de la taula, dos equips encara no han puntuat, l’Asturhockey i l’Arenys de Munt, que són precisament dos dels tres conjunts que van pujar. La seva adaptació a l’OK Lliga es preveia complicada, i així s’està demostrant. També hi ha la zona d’igualtat, en què hi ha la majoria d’equips, amb només una victòria de diferència –tres punts–, i que ja comença a mostrar que hi ha força conjunts amb un mateix nivell, o semblant, i que hi haurà molta lluita en la màxima categoria.
