La paraula crisi apareix en l’esport ben aviat. Qualsevol situació no prevista és bona per aplicar-la. Luis Suárez no fa gols. Està en crisi. El Real Madrid està a vuit punts del Barça en la lliga. Està en crisi. El madridista Ronaldo només ha fet un gol en la lliga. Està en crisi... Les crisis van i venen molt de pressa. Massa. I s’esvaeixen com si res si es guanya. Es tan senzill com això. L’esport té poca memòria i obliga a viure el moment.

En aquest inici de temporada, el blaugrana Luis Suárez està tenint poc encert de cara a porteria. Està en crisi. Les dades no menteixen: ha jugat tretze partits i només ha fet tres gols. Se li reclama encert. Se li reclamen gols. Ens té ben acostumats. Les últimes temporades n’ha fet molts més tot just començar. Suárez no està fi. Físicament té problemes i tàcticament la seva posició al camp és diferent. Ha canviat. El davanter es treballa les oportunitats com sempre i una mica més, però ara per ara certifica que no està encertat de cara a porteria. I això, pel seu caràcter guanyador, l’obsessiona. Luis Suárez, però, té una sort que ben pocs tenen en l’esport. Té un aliat a l’equip que més d’un voldria sempre al seu costat. Amb Messi les crisis es poden acabar ràpidament. Ell pot i sap incidir en el joc i els resultats. És veritat que el joc blaugrana ara per ara no és espectacular malgrat l’argentí. L’equip no fa un joc fluid, però mana en la lliga i està molt ben situat en la lliga de campions per encarar la segona fase. No es poden personalitzar les mancances de l’equip amb l’encert, o el desencert, golejador de Suárez, ja que al Barça se li reclamen altres aspectes del joc. Per exemple més intensitat i velocitat al mig camp, però els resultats acompanyen al marge dels plantejaments futbolístics que ara no li funcionen. És cert que l’equip té l’habilitat de tancar resultats favorables sense gaire brillantor. Si no ho fes, també estaria en crisi. Es criticaria. Si el Barça no guanya, o no sap guanyar, segur que també apareix la paraula crisi per l’obligació que sempre té de guanyar. Ho sap tothom. Però l’equip anirà més lluny. Ernesto Valverde s’entén amb el vestidor i el vestidor l’entén. Fa quatres dies que és a la banqueta del Barça i sap el joc que vol amb la plantilla que té. Sap interpretar els recursos futbolístics actuals del Barça. I amb això és exigent i intel·ligent per estalviar-se qualsevol crisi. Els resultats l’acompanyen i s’espera que l’equip cada dia vagi més enllà del fet de només guanyar. I que Suárez surti de la crisi. Que faci gols, vaja. Amb gols esborra qualsevol crisi que l’amenaci.