L’estrena de Pálmarsson
Si no hi ha canvis de darrera hora, Aaron Pálmarsson s’estrenarà demà, a les sis de la tarda al Palau Blaugrana i contra el Zagreb, amb la samarreta del Barça. Des de la seva arribada a Barcelona, i especialment des de la presentació dilluns passat, les preguntes giren al voltant del nivell i les capacitats reals del central de Hafnarfjörour. Des de dues perspectives, que miraré de resoldre. La primera, sobre com canvia el nivell del Barça amb Pálmarsson a l’equip.
Des de l’exitosa modificació del sistema de competició de la lliga de campions, el ventall d’equips que aspiren a guanyar-la ha anat creixent. Fins al punt que avui dia ens trobem amb vuit clubs que, amb major o menor mesura, poden governar a Colònia. El Barça és un d’aquests clubs, i ocupa, habitualment, la part alta d’aquest grup, en què només el París Saint-Germain i el Veszprém es miren la resta des de l’atalaia. El Barça, el Kiel, el vigent campió Vardar, el Flensburg, el Rhein-Neckar Löwen i el Kielce, tots amb possibilitats de guanyar la Champions, i tots aspirants a ser en la final a quatre. Des de la marxa de Karabatic, Rutenka, Saric, Lazarov i Sterbik i l’arribada de nous talents del panorama europeu, que necessiten temps i marge de creixement, el Barça ha perdut pistonada respecte a francesos i hongaresos, però la determinació i els recursos dels blaugrana sovint han ajudat a eixugar aquesta diferència. L’arribada de Pálmarsson serveix per sacsejar aquest ordre, apropa el Barça a dalt i li dona aire respecte a la resta.
L’altra pregunta que envolta el fitxatge de Pálmarsson gira al voltant de la comparativa amb Karabatic, el darrer gran referent blaugrana. El de Nis és el millor jugador del món. Epicentre ofensiu, referent defensiu i rei de les transicions. Un jugador que ha canviat un esport. A la seva taula, se n’hi poden asseure ben pocs. Però sense dubte, el nou fitxatge del Barça és un d’ells. En determinats elements del joc, Palmarsson no només tracta de tu el rei de l’handbol, sinó que s’hi situa al davant. Bàsicament, en el domini de certs elements tècnics ofensius. Qualitat i recursos en la passada i variabilitat i capacitat en el llançament exterior. Això, i el domini de les accions d’un contra un i dos contra dos amb el pivot, fan de l’islandès un jugador diferent. En contraposició amb Karabatic, el jugador total, el superhome de Nietszche, Palmarsson es tracta gairebé d’un especialista. I aquí és on comença la feina de Xavi Pascual i el cos tècnic del Barça. Perquè a partir d’ara, no només el nou dorsal 34 s’haurà d’adaptar a les exigències del sistema col·lectiu blaugrana, com va explicar en la seva presentació, sinó que també l’equip haurà de saber encabir les capacitats d’un jugador determinant i diferencial.