Si no hi ha can­vis de dar­rera hora, Aaron Pálmars­son s’estre­narà demà, a les sis de la tarda al Palau Blau­grana i con­tra el Zagreb, amb la samar­reta del Barça. Des de la seva arri­bada a Bar­ce­lona, i espe­ci­al­ment des de la pre­sen­tació dilluns pas­sat, les pre­gun­tes giren al vol­tant del nivell i les capa­ci­tats reals del cen­tral de Haf­narfjörour. Des de dues pers­pec­ti­ves, que miraré de resol­dre. La pri­mera, sobre com can­via el nivell del Barça amb Pálmars­son a l’equip.

Des de l’exi­tosa modi­fi­cació del sis­tema de com­pe­tició de la lliga de cam­pi­ons, el ven­tall d’equips que aspi­ren a gua­nyar-la ha anat crei­xent. Fins al punt que avui dia ens tro­bem amb vuit clubs que, amb major o menor mesura, poden gover­nar a Colònia. El Barça és un d’aquests clubs, i ocupa, habi­tu­al­ment, la part alta d’aquest grup, en què només el París Saint-Ger­main i el Veszprém es miren la resta des de l’ata­laia. El Barça, el Kiel, el vigent campió Var­dar, el Flens­burg, el Rhein-Neckar Löwen i el Kielce, tots amb pos­si­bi­li­tats de gua­nyar la Cham­pi­ons, i tots aspi­rants a ser en la final a qua­tre. Des de la marxa de Kara­ba­tic, Rutenka, Saric, Laza­rov i Ster­bik i l’arri­bada de nous talents del pano­rama euro­peu, que neces­si­ten temps i marge de crei­xe­ment, el Barça ha per­dut pis­to­nada res­pecte a fran­ce­sos i hon­ga­re­sos, però la deter­mi­nació i els recur­sos dels blau­grana sovint han aju­dat a eixu­gar aquesta diferència. L’arri­bada de Pálmars­son ser­veix per sac­se­jar aquest ordre, apropa el Barça a dalt i li dona aire res­pecte a la resta.

L’altra pre­gunta que envolta el fit­xatge de Pálmars­son gira al vol­tant de la com­pa­ra­tiva amb Kara­ba­tic, el dar­rer gran refe­rent blau­grana. El de Nis és el millor juga­dor del món. Epi­cen­tre ofen­siu, refe­rent defen­siu i rei de les tran­si­ci­ons. Un juga­dor que ha can­viat un esport. A la seva taula, se n’hi poden asseure ben pocs. Però sense dubte, el nou fit­xatge del Barça és un d’ells. En deter­mi­nats ele­ments del joc, Pal­mars­son no només tracta de tu el rei de l’hand­bol, sinó que s’hi situa al davant. Bàsica­ment, en el domini de certs ele­ments tècnics ofen­sius. Qua­li­tat i recur­sos en la pas­sada i vari­a­bi­li­tat i capa­ci­tat en el llançament exte­rior. Això, i el domini de les acci­ons d’un con­tra un i dos con­tra dos amb el pivot, fan de l’islandès un juga­dor dife­rent. En con­tra­po­sició amb Kara­ba­tic, el juga­dor total, el super­home de Nietszche, Pal­mars­son es tracta gai­rebé d’un espe­ci­a­lista. I aquí és on comença la feina de Xavi Pas­cual i el cos tècnic del Barça. Perquè a par­tir d’ara, no només el nou dor­sal 34 s’haurà d’adap­tar a les exigències del sis­tema col·lec­tiu blau­grana, com va expli­car en la seva pre­sen­tació, sinó que també l’equip haurà de saber enca­bir les capa­ci­tats d’un juga­dor deter­mi­nant i dife­ren­cial.