Ernesto Valverde no està excessivament preocupat per la mala ratxa de Luis Suárez, que ja encadena cinc partits sense marcar –450 minuts–, el seu pitjor registre des que va fitxar pel Barça. En la seva primera temporada també li va costar veure porteria, però en aquella ocasió el seu primer gol només va trigar 393 minuts a arribar. El tècnic defensa que es trobaria davant d’un problema més greu si l’uruguaià no tingués ocasions de gol durant els partits, però que aquest no és el cas, ara mateix. Pel que fa a la sequera de Luis Suárez han coincidit diversos factors que estan engrandint aquest assumpte i que ja l’han situat com un dels grans debats al voltant de l’equip en aquests dies.

És evident que les molèsties físiques que té al genoll per culpa d’un quist el van afectar, però que aquestes estan remetent i que cada dia que passa es troba millor. El descans que tindrà ara després que el Barça i l’Uruguai hagin acordat que es quedi a Barcelona i no vagi amb la seva selecció encara l’ajudaran més a recuperar-se del tot. L’altre problema amb què s’ha topat no és aliè a qualsevol altre davanter i és el que té a veure amb l’efectivitat. És un tòpic, però és ben real. El gol és una cosa de ratxes, i ara mateix Luis Suárez n’està passant una de bastant dolenta. I el fet de no marcar està afectant el seu estat d’ànim. Al camp se’l veu angoixat, tens, malhumorat i excessivament pressionat per tornar a cridar gol, la qual cosa provoca que en moltes jugades es precipiti o acabi escollint la pitjor de les opcions. També està notant el canvi de sistema respecte als últims anys. Acostumat a jugar amb dos jugadors oberts a les bandes com Messi i Neymar, que prioritzaven l’atac ràpid, ara ha perdut una referència a la banda esquerra i a la dreta, lesionat Dembélé i si no juga Deulofeu, la resta de perfils són molt més de control. Troba a faltar socis en atac i li costa molt més associar-se amb aquests jugadors que no pas amb Neymar, amb qui tenia una grandiosa sintonia. Ara bé, i Valverde ho ha lloat, la seva actitud a la gespa és irreprotxable. Segueix corrent com el que més, ajudant en la pressió i en defensa i oferint desmarcades per facilitar la feina als companys.

És indiscutible, també, que si el Barça vol fer grans coses aquesta temporada necessitarà recuperar la millor versió de Luis Suárez. De la seva recuperació, o més ben dit, del retorn de l’efectivitat i el seu olfacte, dependrà l’èxit que tindrà l’equip en el primer any de Valverde a la banqueta. Ningú al Barça té el més mínim dubte que l’uruguaià més aviat que tard tornarà a marcar i que els tres irrisoris gols que acumula en aquests moments aniran augmentant progressivament. Luis Suárez sempre ha estat un futbolista competitiu, que s’ha sabut sobreposar als contratemps que li han sortit al pas. Ningú dubta tampoc que és un golejador amb instint assassí i que porta el gol a la sang. Els seus companys, i en especial el seu amic Leo Messi, li estan fent costat i l’estan animant en aquest moment difícil per a ell. En Messi té el millor soci per capgirar la seva situació. El descans d’aquesta aturada li anirà bé en tots els sentits. Físicament i mentalment. Té tot el barcelonisme fent-li costat. Quan caigui el primer gol, darrere en vindran un sac més. Segur.