El bucle

La der­rota de l’Espa­nyol a Men­di­zor­rotza té aroma de naf­ta­lina i de déjà-vu recor­rent. Un bucle ruti­nari que sem­bla que torna com un boo­me­rang. Si l’adver­sari és el cuer de la lliga això sem­pre com­porta tre­mo­lors del cantó blanc-i-blau. Era un par­tit clau, d’aquells asse­nya­lats en ver­mell per fer el salt de qua­li­tat neces­sari per creure’s i fer creure a la parròquia que aquest pro­jecte ha dei­xat enrere les dia­tri­bes del pas­sat i encara el futur de manera ferma i amb el timó ben recte. Al final, o més ben dit, al prin­cipi, només van ser neces­sa­ris 45 segons per dic­ta­mi­nar que aquell par­tit no por­ta­ria el segell de la victòria. La medi­o­cri­tat i la gri­sor tor­nava a tru­car a la porta de l’espa­nyo­lisme. En plena època d’expansió de l’era Chen Yans­heng, aquesta és la pit­jor notícia amb què s’ha de con­viure. L’afició neces­sita la ben­zina de la il·lusió, i la der­rota a Vitòria va des­trem­par, com tota la tra­jectòria d’aquest inici de lliga. Ara mateix l’Espa­nyol només té un camí: créixer. Els temps de mirar el retro­vi­sor i de reüll el des­cens ja han pas­sat. És moment d’inten­tar pen­sar en gran, però totes les opci­ons d’engres­car-se sem­pre es que­den en un intent. El mite de Sísif casa a la per­fecció amb l’estat de l’Espa­nyol actual. Pujar la pedra amb certa insistència per aca­bar rodo­lant de nou cap avall. Mal­grat tot, el segon pro­jecte de Qui­que Sánchez Flo­res té prou argu­ments fut­bolístics per redreçar el rumb i cap­gi­rar el camí irre­gu­lar que porta. Man­te­nir la columna ver­te­bral de la tem­po­rada pas­sada ha d’aca­bar donant els seus fruits. A més, l’equip ha millo­rat amb la presència de Sergi Dar­der i ha gua­nyat sen­ti­ment d’equip amb la presència de molts juga­dors amb ADN peri­quito. Tots ells han de remar per llui­tar con­tra el con­for­misme i la gri­sor. Els afi­ci­o­nats són els pri­mers que han can­viat el dis­curs de la super­vivència pel de l’exigència. No volen impos­si­bles, però sí mires d’equip sòlid, fia­ble i que evo­lu­ci­ona cons­tant­ment en el seu joc. Queda molta lliga, però ha arri­bat l’ins­tant d’aixe­car el vol de manera defi­ni­tiva i sense excu­ses.