No tinc ni idea de com acabarà tot plegat, encara que continuo mantenint un anhel de llibertat, un desig d’independència i la confiança que tard o d’hora ens en sortirem. Del que no tinc cap mena de dubte és que ara sí que ja he trencat qualsevol mena de vincle amb aquesta Espanya que ens vol subjugar i humiliar, que és capaç d’empresonar els nostres legítims governants i usurpar-nos les institucions. Qualsevol vincle racional i també emocional. No vull cap mal a Espanya ni als espanyols, igual que no en vull per a França i els francesos o per a Austràlia i els australians, però tampoc no vull tenir cap mena de lligam amb ells. I no em digueu que el problema no és Espanya, l’Estat espanyol, sinó el govern del Partit Popular. Que potser heu trobat alguna diferència entre el PP i el PSOE en tot aquest procés? Ara no recordo de quin partit era, si del PSOE o de Podemos, però dies enrere un alt dirigent d’una d’aquestes formacions va fer una piulada d’indignació en què protestava com a “espanyol i demòcrata”. Així, per aquest ordre, primer espanyol, després demòcrata. I quan hi ha Catalunya pel mig, no hi cap dubte de quines són les prioritats.

Deia abans que ara sí que he trencat qualsevol mena de vincle amb Espanya. Perquè encara en conservava. I ho he escrit diverses vegades, tots relacionats amb el món de l’esport, bàsicament amb seleccions amb una majoria immensa de catalans. Ara ja no. Tant me fa que les seleccions d’hoquei sobre patins, de waterpolo o d’hoquei sobre herba estiguin farcides de catalans i catalanes, això ja no es pot aguantar. No vull compartir res amb Felip VI, Rajoy, Soraya, Pedro Sánchez, Albert Rivera, el fiscal De la Maza, la jutgessa Lamela, Pablo Iglesias, García Albiol, Arrimadas o Iceta. No em vull alegrar per cap èxit esportiu que ells també puguin celebrar. No vull compartir ni això. Em quedaven pocs punts en comú amb tota aquesta colla. No en vull cap. No tinc parents coneguts a Espanya. Res em lliga emocionalment a aquelles terres. No els he fet mai res perquè ara empresonin polítics, menteixin sobre escoles i mitjans públics, portin als jutjats els que van explicar a les escoles l’1-O i no els que les van destrossar i van agredir gent pacífica.

De veritat, amics independentistes que encara dieu que no s’ha de barrejar la política amb l’esport, que sereu capaços de celebrar una cistella de Pau Gasol o un gol de Gerard Piqué vestint la samarreta de la roja? Encara esteu disposats a compartir, ni que sigui un instant de joia amb el Borbó, Rajoy o els piolins? Soc periodista esportiu i tinc una feina per fer, però la faré, quan arribi el moment, amb la ment ben lliure i el cor de pedra.