Setmana complicada per al Barça. Demà, visita Butarque per jugar contra el sorprenent Leganés –està a dos punts de les posicions europees–; dimecres, Torí per jugar-se la primera posició de la Champions contra la Juve –que va començar malament, però que ja ha recuperat les millors sensacions– i, per tancar la ruta, diumenge de la setmana que ve, Mestalla per enfrontar-se amb el València, segon classificat en la lliga espanyola –no ha perdut encara cap dels onze partits de la competició–. A més de l’evident potencial dels rivals, els partits arriben per al Barça en un moment delicat, ja que els blaugrana han estat dues setmanes aturats pels partits de seleccions i han patit una plaga de lesions.

Els ara titulars Ter Stegen, Semedo, Piqué, Umtiti, Alba, Sergio, Iniesta, Paulinho, Rakitic i Messi acaben d’arribar de gires diverses. També els suplents Cillessen, Digne i Vermaelen. Més Mascherano, que per més mofa, ha tornat lesionat. Tretze jugadors que hauran de canviar el xip per no cedir en la brillant trajectòria de l’equip. Màxima concentració per a vuit dies clau. Amb Sergi Roberto, Rafinha i André Gomes lesionats, només Luis Suárez –que també està físicament tocat–, Denis, Deulofeu i Alcácer han tingut calma. Més Arda i Aleix Vidal, que ara mateix no se sap exactament què n’és, de la seva vida...

Amb aquest panorama, Ernesto Valverde ha de prendre decisions de cara als propers tres partits. Observem que, en el seu primer any a can Barça, no ha fet gaires rotacions per assegurar una bona arrancada a còpia de molta continuïtat en les seves alineacions. Ara, però, entre lesions i circumstàncies, li tocarà fer-ne. Per exemple, en la parella de centrals. Els titulars Piqué i Umtiti aguanten, encara que tots dos estan apercebuts de sanció en la lliga (ja han vist quatre targetes grogues). Han de jugar els tres partits en qüestió? La lògica aconsella que no. Amb Mascherano lesionat, és el torn de Vermaelen, el quart central de la plantilla. El belga només ha jugat els noranta minuts de la copa a Múrcia i, això sí, quatre partits amb la seva selecció. Poc, per no dir poquíssim, la qual cosa vol dir que no és del gust de Valverde (recordem que a l’estiu va insistir a fitxar el central de la Real Sociedad Íñigo Martínez). I els centrals del filial? Els titulars David Costas (22 anys) i Jorge Cuenca (18), més el suplent Santi Bueno (19, uruguaià, sense debutar encara) són fitxatges de l’estiu, i Martínez (24), ara també reserva, fa dos anys que és al club. Cap dels quatre s’entrena habitualment amb el primer equip ni han estat convocats en cap partit, ni tan sols el de copa o els amistosos de pretemporada. La distància entre el Camp Nou i el Miniestadi és molt gran. Massa.

Si repassem els números de la temporada observarem que, dels nanos de la casa, Carles Aleñá (90 minuts), Marc Cucurella (3) i un talent fitxat del Valladolid per 3,4 milions d’euros, José Arnáiz (90), són els únics jugadors del filial que han tingut presència amb el primer equip, això sí, en partit de copa contra un segona B. A més, el porter Ortolà (copa contra el Múrcia) i el migcampista Oriol Busquets (lliga contra l’Athletic) han estat cridats per omplir la convocatòria i la banqueta. Poc per al que és el Barça i poc, també, per al que és Valverde. Al club han canviat moltes coses i a l’entrenador, ara mateix, n’hi interessen unes altres.

D’això parlem quan debatem sobre el Barça actual. Només del present. Del passat, ni bola, i del futur, en fi, ni una paraula. Aquesta setmana s’ha presentat el futbol de base del club. Una foto magnífica. I una realitat molt dura. Per això, de vegades, passen les coses que passen...