Sergio García té el gol que falta
Aquesta setmana, el davanter ha explicat que li agradaria jugar més, que no ha tornat per jugar a estones i que s’ho ha de guanyar als entrenaments. Perfecte. Ni ha faltat al respecte als companys ni al tècnic. M’atreviria a dir que davant la pregunta de si vols jugar més no hi ha una resposta millor. Qui vulgui trobar-hi polèmica, que ho faci, però no n’hi ha cap.
El que sí podríem debatre és l’escàs protagonisme que dona l’entrenador a Sergio. Ni una titularitat en la lliga, però presència continuada en els minuts finals de partit. Si el jugador està per jugar, que ho està, i per això el posa, per què diantre no li dona més oportunitats? No cal tenir el títol nacional d’entrenador per veure que amb nou gols en tretze partits, allà dalt hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar.
El problema no és només dels davanters, que malgrat tot estan fent una temporada prou digna. El problema és el sistema, per mi massa defensiu que treballa Quique Sánchez Flores.
Amb el triple pivot al mig del camp es fan moltes ajudes defensives, però els de dalt queden aïllats i els costa construir per fer gols. A més, el tècnic ha fiat la temporada a onze jugadors. Juga el mateix equip sempre.
Amb la plantilla més àmplia dels darrers anys –per això es va haver d’assignar el dorsal 21 a un jugador–, se n’utilitzen menys que mai. Gran part de la plantilla ni se sent protagonista, ni tindrà ritme de competició quan faci falta. Si el cas de Sergio crida l’atenció, ha jugat 275 minuts i és el dotzè jugador amb més minuts de la plantilla no havent sortit mai de titular... què pensaran els altres? Álvaro, que no ha jugat ni un minut, o Hernán, que ho ha fet vuitanta-set?
Si Quique no confiés en Sergio, no el posaria a cada partit, però si els nou gols marcats en tretze partits no el fan reaccionar, serà difícil millorar aquests registres, que al final són els que et poden permetre fer alguna cosa més que una altra temporada grisa.