On eres?

L’Espa­nyol té un pro­blema amb el gol. Nou dia­nes en dotze par­tits de lliga. Un trist balanç que comença a fer forat en l’auto­es­tima blanc-i-blava. Tot i que en alguns moments el joc arriba a ser bri­llant, aquest és un esport de pre­cisió i detalls. La imatge més para­digmàtica es va veure diu­menge con­tra el València. L’Espa­nyol va subli­mar el seu fut­bol durant una hora, però no en va fer prou per tras­lla­dar la seva supe­ri­o­ri­tat al mar­ca­dor. No és la pri­mera vegada que els peri­qui­tos topen amb aquesta trista rea­li­tat. Un bucle sense fi que ancora l’equip en la clas­si­fi­cació. “Juguem molt millor que l’any pas­sat, però de les sen­sa­ci­ons no es viu”, deia, amb raó, Qui­que Sánchez Flo­res. La rea­li­tat va per una altra banda i fa mal als ulls: dos punts menys que l’any pas­sat i tres menys que fa dos anys amb Ser­gio González en aquests moments del curs. Massa gar­ro­ta­des per a un equip irre­gu­lar i una afició fati­gada pel trànsit lent cap a l’èxit. Europa, ara mateix, sem­bla una uto­pia. La gri­sor tenyeix la il·lusió blanc-i-blava, però una espurna d’espe­rança es va dibui­xar diu­menge pel fut­bol des­ple­gat con­tra el València i la presència de Ser­gio García. “On eres?” es pre­gun­tava la majo­ria de l’afició que omplia les gra­des del RCDE Sta­dium. Falete va mos­trar, en la seva pri­mera titu­la­ri­tat, l’ambició, la ver­ti­ca­li­tat i l’emoció que es demana a qual­se­vol juga­dor. Ell va con­ta­giar a la gra­de­ria el bri d’espe­rança que reclama aquest Espa­nyol. Ho va fer tot bé. Va aguan­tar els noranta minuts dem­peus i només li va fal­tar el gol. Té 34 anys, però el seu espe­rit com­pe­ti­tiu és el d’un pura sang. Va for­mar una pare­lla ata­cant amb Gerard Moreno que està cri­dada a donar mol­tes ale­gries, i més en aquests moments en què la falta de gol sem­bla un estigma. No me n’amago, soc un ena­mo­rat de Ser­gio García, i diu­menge va donar la raó als molts que pen­sem que els mals tenen remei amb ell. Ha hagut d’arri­bar la dot­zena jor­nada per tor­nar a gau­dir de la ple­ni­tud del seu fut­bol i ha demos­trat que les seves ganes de pro­ta­go­nisme no eren una rebe­que­ria.