Com abans ens adonem que el futbol està evolucionant cap un nou estil de gestió i de negoci, abans serem capaços de adaptar-nos-hi per continuar sent dels millors, o el millor, equip del món. La realitat és la que és i potser no és com ens agradaria, però hem d’entendre que el futbol evoluciona, i a una velocitat que fa que de vegades ens costi d’entendre-ho.

A què em refereixo? Només fa falta veure el que passa a Anglaterra, Itàlia, França i al nostre país. Els clubs estan sent comprats per grans fortunes de diversos llocs del món. I això què implica? Per començar, és una sortida per a que molts clubs que fins ara no eren considerats grans i que tenien uns deutes terribles, es trobin amb un balanç totalment sanejat (el cas de l’Espanyol). Això fa que, de moment, es garanteixin no desaparèixer i poder pensar a créixer. Un gran canvi, no us sembla? Però no és només això. A més, de sobte, tenen capacitat de compra de jugadors i d’entrenadors que d’una altra manera no haurien ni somiat (Manchester City i Chelsea, per exemple). És a dir, poden passar d’estar lluny dels grans i ser grans desconeguts per a la resta d’Europa i del món, a ser dels més ben posicionats a l’hora de guanyar títols europeus i mundials. Això, que en principi podria fer que hi hagués molta més competència i, en principi, més qualitat de partits, també té aspectes que poden afectar negativament equips grans de sempre, i molt especialment aquells que no són d’una persona o empresa, com és el cas del Barça. Em refereixo a un més que evident mercat inflacionista de fitxatges i a un canvi en l’estratègia i la planificació multimèdia, que s’ha tornat molt publicitària, per dir-ho de manera elegant.

Des d’un aspecte de possibilitats d’ingressos és evident que podem treure profit del fet que apareguin nous jugadors en la partida dels drets de retransmissió. Us recordo que cada vegada és més important el format digital, perquè és més plural, accessible i, sobretot, pràctic per al consumidor. Veure el que vols, on vols, quan vols i de la manera que vols... Difícil de no caure en aquesta temptació. Als coneguts Vodafone, Movistar, etc., ara sembla que s’hi sumen Amazon i Facebook, perquè el futbol és per a ells, i per sobre de tot, un gran negoci. Però, aquests jugadors volen els millors equips del món i els agraden molt els equips amb jugadors amb molt de nom. Ja m’enteneu...

El Barça es troba en un moment de prendre decisions importants a causa de la situació actual del futbol i, sobretot, de l’evolució que està mostrant. Doncs, segons el meu parer, la solució és a la Masia. De la Masia és d’on hem de treure els nostres grans jugadors, els noms que faran que les marques i els grups multimèdia paguin. Nosaltres tenim una cosa que la resta no té, una estructura, una filosofia i una historia que avalen un projecte tan bonic com és un Barça de futur ple d’estrelles fetes a casa.