El lloc del crim

A molts assas­sins se’ls enxampa perquè no poden evi­tar tor­nar al lloc on han comès el crim. Encara que l’autor mate­rial de la mort del Barça de Luis Enri­que va ser la Juven­tus l’11 d’abril pas­sat, el res­pon­sa­ble intel·lec­tual va ser el mateix Barça. El Barça va tor­nar ahir al lloc dels fets i, encara que amb un altre entre­na­dor, va sor­tir a jugar amb aquell 3-0 al cap. Aquell dia l’equip de Luis Enri­que va cul­mi­nar la seva crisi d’iden­ti­tat, ahir amb Val­verde va pri­o­rit­zar la inte­gri­tat per sobre de la iden­ti­tat. Abans que res, no en volia sor­tir dam­ni­fi­cat. I encara menys en una situ­ació que no era a vida o mort. El Barça va acon­se­guir no aca­bar detin­gut pel delicte de fa mig any, però ho va fer a costa de tor­nar a accen­tuar aquest aspecte uti­li­tari que se li està posant en els últims par­tits. Com­pe­teix més que bé que no pas juga. L’ale­gria culer s’ha de tor­nar a fona­men­tar en els resul­tats. Magnífics.

Val­verde no només va pres­cin­dir de Messi, també va dis­fres­sar de Juven­tus el seu equip. La pri­mera part es va con­ver­tir en un qui és qui. Perquè l’estratègia de simu­lació del Barça també va con­ver­tir l’equip d’Alle­gri en una cosa que no és ben bé, un equip que no va ser ni carn ni peix. L’aspecte del Barça al Juven­tus Sta­dium té diver­sos fona­ments. El pri­mor­dial, l’absència de Messi. Perquè el Barça no s’assem­bli a ell mateix és gai­rebé neces­sari que Messi no hi sigui. Amb l’argentí, l’equip pot jugar més bé o més mala­ment, però és difícil que algú no el reco­ne­gui com el Barça. Una altra raó pode­rosa perquè el Barça fos dife­rent va ser la presència de Pau­linho. No tant pel que va fer o dei­xar de fer a la zona vital habi­tual de Messi, sobre­tot pel que sim­bo­lit­zava la seva apa­rició en l’onze ini­cial. El bra­si­ler és la mate­ri­a­lit­zació del diagnòstic que va fer la secre­ta­ria tècnica després de la dura der­rota de l’any pas­sat en aquest mateix estadi. La con­clusió d’aquell dia no va ser que el pro­blema de l’equip de Luis Enri­que era que estava dei­xant de jugar a fut­bol com sabia fer-ho, sinó que fal­tava vigor (el que se sim­pli­fica dient “múscul”) al mig del camp; no el joc de com­bi­nació que s’anava obli­dant, sinó un per­fil de mig­cam­pista que l’equip no tenia. El nom que sin­te­tit­zava la diagnosi que es va fer és Pau­linho. Doncs ahir al lloc del crim el mus­culós Pau­linho va jugar en el lloc de Messi. I la ter­cera raó de la trans­for­mació del Barça va ser la con­fi­gu­ració del mig del camp. Amb més mig­cam­pis­tes que mai, el Barça no va pre­ten­dre mono­po­lit­zar la pos­sessió de la pilota, sinó que es va orga­nit­zar per pres­si­o­nar la Juven­tus, robar-la i rema­tar. El que li hau­ria agra­dat fer a la Juve. L’equip d’Alle­gri és un equip que no rebutja tenir la pilota i cons­truir joc, però en aquest paper no és cap refe­rent. Ahir es va tro­bar que, amb la seva trans­for­mació, el Barça el va obli­gar a voler ser el Barça: treure la pilota jugant des de dar­rere i inten­tar tei­xir joc per arri­bar a la por­te­ria contrària. Els dos equips, però, es van con­tra­res­tar com si hagues­sin fet d’ells matei­xos. El Barça va fer més bé de Juve que la Juve de Barça, però el zero a zero al final des pri­mers qua­ranta-cinc minuts va ser el resul­tat més con­seqüent.

El Barça havia tro­bat el camí per no per­dre i la Juve no va saber tro­bar el de la victòria. Al final, els dos equips es van aco­mo­dar en el 0-0 que no dam­ni­fi­cava ningú. Ningú va rein­ci­dir en el crim del pas­sat.