Autocrítica
No deixa de ser curiós que els dos partits d’aquesta temporada en què l’Espanyol ha fet més bon futbol, el dia del Llevant i el del València, no els hagi pogut guanyar. De fet, només ha aconseguit un punt de sis punts possibles. Entenc per bon futbol, i ja sé que és una opinió molt discutible i sempre interpretable, el futbol més associatiu, de toc, aquell que entra pels ulls i que acostuma a agradar més a l’aficionat, més que no pas el futbol directe, que aprofita les segones jugades i que no és tan combinatiu com el primer.
Que quedi clar que tots són iguals de vàlids per arribar a l’objectiu final que és guanyar, i que no hi ha un tipus de futbol millor que un altre, però em fa l’efecte que la majoria dels espectadors, si poden triar, també volen, a més de la victòria, poder-se entretenir amb el joc del seu equip.
En aquest sentit l’Espanyol ha fet un pas endavant aquesta temporada. Continua sent un equip que, en general, li agrada concedir la pilota al rival i sortir al contraatac, però aquest any, especialment en els partits de casa, li hem vist tenir molt més la iniciativa i centrar bona part del joc en el terreny del rival. És cert que segurament té millors jugadors que la temporada passada per fer-ho, però també s’ha de destacar que Quique Sánchez Flores hagi volgut fer aquest pas endavant.
Els blanc-i-blaus generen més ocasions de perill i fan més rematades a porteria que la temporada passada, però en canvi han fet menys gols. Només nou en dotze partits, i aquesta és l’assignatura pendent que han de solucionar a curt termini.
És veritat que seria molt més preocupant que l’equip no generés ocasions i que si continua en aquesta línia ben aviat arribaran els gols, però això no ha d’excloure que l’entrenador no faci cap mena d’autocrítica al respecte.
L’Espanyol té ara mateix un problema amb el gol, i no hauria de costar res reconèixer-ho. Els de Quique Sánchez Flores fan un futbol més atractiu, creen més accions de perill que abans, però no són tan determinants a l’àrea contrària. Un aspecte fonamental en el futbol, ser decisiu en la definició.
Entenc que l’entrenador vulgui treure dramatisme i transcendència als pròxims compromisos de lliga, perquè la situació no és ni de bon tros angoixant, però assumir que hi ha aspectes importants del joc que són més que millorables tampoc estaria gens malament.
I és que deixar-ho tot en una falta puntual de punteria que tard o d’hora s’arreglarà no seria la manera més acurada d’analitzar el sotrac de cara al gol que pateix l’Espanyol aquestes últimes jornades.