El futbol espanyol és això

El millor par­tit pos­si­ble en aquest moment va retra­tar la cas­posa orga­nit­zació de la lliga espa­nyola. L’enfron­ta­ment dels dos millors equips de la lliga que­darà mar­cat pel gol que Igle­sias Villa­nu­eva va anul·lar a Messi. El pro­blema no és tec­nològic. Es pot resol­dre tec­nològica­ment, és cert, però el pro­blema és més pro­fund. El nivell fut­bolístic de la com­pe­tició no mereix uns orga­nit­za­dors com l’LFP i la fede­ració espa­nyola, impreg­na­des d’un esquema men­tal here­tat del fran­quisme. Si pas­sen coses com les d’ahir no és només per error, és per greuge com­pa­ra­tiu ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat. El fut­bol espa­nyol és això. Tot el que no és el joc és caspa. A to amb el que va pas­sar en la rebuda al Barça a Mes­ta­lla, amb la impu­ni­tat dels insults con­tra el club i con­tra Cata­lu­nya. Tot s’hi val con­tra el que és català. I a pesar de tot, el fut­bol va emer­gir sobre la ver­go­nya. Una altra vegada. El Barça va jugar a un gran nivell. I el València va reac­ci­o­nar excel·lent­ment. Però el que va veure el món va ser la ver­go­nya de la pilota botant dins la por­te­ria.

El Barça va gua­nyar la pri­mera part per 0-1 i amb supe­ri­o­ri­tat sobre el València en el joc amb la pilota i sense. Però se’n va anar al des­cans amb 0-0 en el mar­ca­dor. No cal insis­tir en el perquè. Tot­hom ho va veure. No cal ni l’ull de falcó a la por­te­ria ni la tec­no­lo­gia del VAR. A ull nu i sense repe­ti­ci­ons es va veure que la pilota havia botat a dins. Si Igle­sias Villa­nu­eva i el seu assis­tent no van donar gol va ser perquè no van voler. No hi ha error pos­si­ble. És una decisió. Dei­xem-ho aquí.

Perquè es podria resu­mir la pri­mera part, tot el par­tit, en aquesta decisió. Però hi va haver molt més. Coses que sal­ven el fut­bol quan deci­si­ons com la de l’àrbi­tre el fas­ti­gue­gen. L’equip de Val­verde va fer una pri­mera part impe­ca­ble. Va aga­far la pilota i no la va dei­xar anar. Els pri­mers cinc minuts en què el València encara no havia tre­pit­jat el camp del Barça no van ser un miratge. Van ser el tràiler del que vin­dria. L’equip de Mar­ce­lino es va reple­gar no només per decisió tàctica. Ho va fer perquè el Barça va fer una exhi­bició de joc posi­ci­o­nal. De sor­tida de la pilota, d’ela­bo­ració de joc i de recerca de la por­te­ria. Pot­ser només en aquest aspecte no va estar al nivell de matrícula d’honor. I tot i així no es pot dir que només li faltés el gol, perquè el va fer.

Els blau­grana van moure bé la pilota davant el sòlid sis­tema defen­siu del València. Van ata­car tan bé que van defen­sar-se de la millor manera pos­si­ble. L’ordre posi­ci­o­nal en el des­ple­ga­ment ata­cant va afa­vo­rir la pressió després de pèrdua de pilota. El València no va poder sor­tir de manera clara cap vegada perquè sem­pre hi havia un juga­dor blau­grana amb aju­des que aca­bava robant la pilota. Tot pas­sava dins el camp local: l’atac blau­grana i la recu­pe­ració blau­grana per tor­nar-hi. Els locals només van tre­pit­jar el camp rival de manera cir­cums­tan­cial. El monòleg va ser blau­grana. I ni un gol anul·lat d’aquesta mag­ni­tud va des­cen­trar el Barça, que estava jugant el par­tit de Mes­ta­lla amb la con­cen­tració d’una final.

El pro­blema va ser en la mitja part. Els juga­dors van veure la jugada en la tele­visió i ja no van sor­tir en la segona part amb la mateixa força men­tal. El València es va atre­vir a explo­rar les seqüeles de la decepció blau­grana i ho va fer bé. Es va veure el millor València i va tenir premi amb el gol de Rodrigo. El Barça havia per­dut cohesió i el mig del camp del València va saber explo­tar molt bé els espais. Però l’equip de Val­verde va reac­ci­o­nar. Va tor­nar a demos­trar la seva for­ta­lesa tàctica i men­tal. La bona feina de Val­verde l’ha fet un equip con­sis­tent. I, com vam veure ahir, també un equip capaç de fer un fut­bol de gran cate­go­ria. L’empat va sege­llar aquesta con­sistència.

El Barça manté la distància res­pecte al segon i el ter­cer li reta­lla distància. Però després de Mes­ta­lla té més aspecte de campió que abans de començar el par­tit entre els dos millors equips de la lliga.