Si en comptes del 28-11 aquest article hagués sortit el 28-12, dia dels Sants Innocents, en veure com un diari de la capital del país veí deia que un equip dels seus cercava un fitxatge en el mercat d’hivern, hauria fet la innocentada de dir que pretenien el migcampista del Borussia Dortmund Shimji Kagawa. S’hauria adaptat prou bé a un equip que ja havia tingut Kaka i Diarra, malgrat que no seria prudent deixar-li tirar penals per si la... M’excuso d’emprar encara aquest humor primari més propi d’El Xut, d’abans de la Guerra Civil o d’El Once, ja en època franquista. És un humor fàcil quan es juga amb equívocs de noms que en una llengua són el que són i que vistos des de la nostra volen dir o suggerir una altra cosa. Recordo com vaig comentar el fet que un equip com el Barça, fet de petitons, només li faltava que fitxéssim un Rakitic. Aquest gran jugador ha demostrat que de raquític no en té res, que lluita com un lleó i potser si dona algun motiu a la trampa lingüística és en el fet que es desfona i molt sovint acaba substituït. El que sorprèn és que cognoms que en la pròpia llengua ja poden resultar negatius, vist en l’esport en què figuren, no s’hagin canviat. Pensem en el porter de l’Eibar Riesgo, que ha acabat substituït després d’haver encaixat divuit gols. Potser a Itàlia, que s’ha quedat sense copa del món per l’empat a zero contra Suècia en el partit decisiu, li haurien anat d’una altra manera les coses si en comptes d’alinear com a davanter centre Immobile hagués posat Insigne, a qui tenien a mà.

Aquests dies, alterat com molts per tenir un president i uns consellers a Brussel·les i altres polítics i dirigents cívics a la presó, no he estat per les grans gestes i només m’he pogut fixar en petites coses com, per exemple, els sentiments contraposats que em va causar el darrer gol del Betis, que va significar l’empat contra el Girona. L’alegria de veure com un dels meus jugadors favorits, Tello, marcava un gol es va entelar perquè ho va fer contra un dels nostres equips, i encara més perquè Muniesa, un altre dels meus favorits, era qui el vigilava en aquella jugada.