Messi va renovar, finalment, amb una nova clàusula de rescissió de 700 milions, i l’endemà, per celebrar que el Barça i el futbol espanyol es garanteixen durant tres anys més la seva màgia, l’àrbitre Iglesias Villanueva li va negar un gol innegable contra el València perquè no va veure que la piloteta va botar un pam dins la porteria. La cagada, que es va revelar clau en el partit perquè va acabar amb empat, i que podria ser-ho en la competició perquè els rivals eren el primer i el segon classificats, ha tornat a fer aflorar, com ho fan les hemorroides –de manera sagnant–, el retard de la lliga espanyola a l’hora d’aplicar les noves tecnologies que ja permeten evitar errors com aquests en la resta de les grans lligues europees. El nucli del futbol espanyol és tan conservador i carpetovetònic com el vell falangisme amb el qual simpatitza el president de LaLiga, Javier Tebas; tan caspós i opac com Ángel María Villar, ara investigat per corrupció i que durant tres dècades va estar encastat a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol, poltrona que només va abandonar quan va ser suspès pel Consell Superior d’Esports (CSD) després d’haver estat empresonat. De manera que, sempre que no quadrin amb els seus interessos més directes, els canvis els veu sempre com a amenaces, i mai no els aplica per convicció, sinó només quan no li queda cap més remei.

Ara, arran dels escandalosos problemes de visió acreditats per Iglesias Villanueva, que tres dies després de negar el gol de Messi va xiular un penal a favor de l’Espanyol per una falta perpetrada un metre fora de l’àrea, Tebas diu que la previsió és desplegar el videoarbitratge (l’artista també conegut com a VAR) el curs vinent, i que si no ha aplicat mentrestant un sistema d’ull de falcó que ja avui seria perfectament viable gràcies a la tecnologia que ja fa servir Mediapro, propietària dels drets televisius de la competició, és perquè això li suposaria abonar quatre milions d’euros a la FIFA, perquè l’eina no és una de les que aquesta entitat té homologades.

Quatre milions d’euros semblen una raó de pes, i més quan, com al·lega LaLiga, les situacions en què el gol és dubtós perquè a simple vista no queda clar si la pilota ha traspassat la línia de la porteria són comptadíssimes. Però home, l’any passat al Barça li van escamotejar un altre gol legal per idèntica raó en un partit al Benito Villamarín que també va acabar amb empat, una situació puntual que li va costar dos punts a un equip que va perdre la lliga per tres. I el pes de quatre milions d’euros és relatiu. Són una barbaritat per a vostè i per a mi, però no per a una competició que es vanta de ser la millor lliga del món i en la qual s’acaba de renovar Messi amb una clàusula de 700 milions i uns emoluments no concretats però que superen els 30 milions nets anuals. El fet que s’esgrimeixin amb la falta de pudor habitual els quatre quilos com a coartada per seguir a l’edat de pedra i de l’astigmatisme extrem d’Iglesias Villanueva és l’enèsima prova que el futbol espanyol és un gegant curt de vista i amb peus de fang.