Brussel·les se’n fot
Entre l’antic estadi del districte de Heysel, on el 29 de maig del 1985 39 seguidors de futbol van ser esclafats abans de començar la final de la copa d’Europa, i el 52 del carrer Warandeberg, al municipi de Wezembeek-Oppemon, als afores de la capital belga, on uns quants centenars de catalans van passar la vetlla de la desfilada de dijous, hi ha l’Avenue de la Renaissance, que desemboca al cor de les institucions polítiques d’Europa. Tots tres punts formen el triangle on Catalunya ha plantat cara als hereus de la Santa Aliança i dels Cent Mil Fills de Sant Lluís amb què encara se sustenta l’oligarquia econòmica europea.
Recordem a la desmemòria que amb aquests noms altisonants les monarquies absolutes conjurades el 1815 a Viena van pagar, enredar i forçar una munió ingent de pàries de la terra perquè els protegissin el patrimoni de l’amenaça dels seguidors de l’exiliat d’Elba, que, a només 20 km de Brussel·les, va perdre qualsevol possibilitat de passar-los comptes.
Enfilant l’avinguda, la idea romàntica de despertar el poder d’Europa amb el renaixement de la fraternitat dels pobles es va enlairar enmig dels milers i milers de catalans que s’hi van atansar com qui s’uneix a un èxode amb l’esperança de fer-se veure i sentir a les seus del Consell i de la Comissió europeus, que són a la cantonada; però tot d’una, al trencant de l’avinguda de Cortenbergh, que hi mena de dret, el pes de la història es va abatre sobre les ales càndides del colom de la ingenuïtat amb l’estridència d’una tronada anticatalana sonant a tot drap des d’un pis pagat, enredat i forçat per l’oligarquia espanyola. El muntatge d’Antena 3 per provocar aldarulls amb uns quants hooligans ballant-los la música per convèncer Europa de l’amuntegament perillós dels seguidors de l’estelada, allà, sota les finestres tancades dels edificis oficials, feia pensar tant en l’allau de Heysel i la desfeta de Waterloo que el joc net només es veia com una altra trampa oligàrquica d’Europa.