L’actual projecte de l’Espanyol es basa en l’estabilitat i tot el que sigui anar fent tombs anirà en contra del mateix. Plantejar-se ara el relleu a la banqueta seria una greu errada.

Si bé en els darrers anys altres tècnics en situació similar, Tíntín Márquez i Sergio González, van ser destituïts, l’actual conjuntura és diferent i s’hauria de blindar la figura de l’entrenador. Personalment, penso que les destitucions dels tècnics esmentats van ser una equivocació, però ara encara ho seria més. Una altra cosa seria plantejar-se un canvi a final de temporada, però per a això encara falta molt. I de fet, pel que percebo, és el mateix Quique Sánchez Flores qui no vol seguir un any més, però això no ha de condicionar l’actual temporada.

L’equip no transmet, cert, i a més ara perd partits de la lliga pròpia, delicat; i, a sobre, l’immobilisme del tècnic, que aposta per un onze intocable, s’està convertint en un peix que es mossega la cua. Però l’entrenador és prou capaç de fer la transició sense estridències. Crec que Quique és l’home adequat per resoldre aquest moment.

Ara el que cal és que, de la mateixa manera que els nous dirigents del club han capgirat la tendència, l’entorn de l’Espanyol faci un exercici de responsabilitat i paciència amb la gent que treballa al club. Quique és un home d’orgull que deixarà bona empremta i que ha ajudat a asserenar la crispació.

Deixem-lo treballar fins al final de curs i després ja avaluarem globalment la seva feina. Segurament sí que cal reactivar el projecte amb un nou entrenador, però ara no. Tocar la direcció de l’equip a mitja temporada podria ser letal. El nou projecte, a més, ha de mostrar ambició esportiva i no només sanejament econòmic.

Confiem en la recuperació del gol, que Sergio García torni al més aviat possible i que el tècnic trobi l’equilibri al mig del camp per tal que no se li desequilibri més l’entorn.