El món de l’esport espanyol està una mica, o molt, trasbalsat davant l’amenaça de la FIFA d’excloure la selecció espanyola de futbol del mundial de Rússia perquè la FIFA considera que el govern espanyol està interferint en la federació espanyola. Totes les federacions esportives internacionals recullen en els seus estatuts, i el Comitè Olímpic Internacional en la Carta Olímpica, que les federacions i els comitès olímpics nacionals han de ser independents dels governs. Un principi del qual tant les federacions com el COI només se’n recorden quan els convé, com ara la FIFA.

Si el COI i les diferents federacions internacionals haguessin aplicat aquesta norma de forma estricta durant la llarga nit del franquisme, les seleccions i els esportistes espanyols no haurien pogut participar en cap competició internacional o en els Jocs Olímpics fins al 1984. Per què? Perquè des del 1941 fins al 1984, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el de l’organisme del govern espanyol que gestionava l’esport (DND del 1941 al 1977, CSD des del 1977) van ser la mateixa persona: des del general Moscardó fins a Romà Cuyàs, passant per, entre d’altres, Joan Antoni Samaranch. En total, vuit persones diferents sota governs del dictador, de la UCD i del PSOE. I la coincidència es va acabar el 1984, no perquè al govern de Felipe González li fes vergonya tot plegat, sinó perquè els presidents de les federacions es van revoltar contra Cuyàs i el van destituir, de resultes de l’anomenat decret anti-Porta del 1984, que limitava els mandats dels presidents de les federacions espanyoles. Uns presidents de federacions que, des de la fi de la Guerra Civil fins al 1977, van ser nomenats a dit pels responsables polítics de l’esport espanyol. Voleu major ingerència política en l’esport que el fet que la mateixa persona dirigeixi un comitè olímpic i un ens polític? O que als presidents de les federacions els designi el govern? I Samaranch va ser, entre el 1967 i el 1970, membre del COI, president del COE i president de la DND.