Identitats i alternatives

Tan dife­rents i alhora amb un espe­rit tan igual, tan com­pe­ti­tiu, Cris­ti­ano Ronaldo i Messi empe­nyen l’epi­cen­tre del Barça i del Madrid cap endins, cap al cor de la taula d’escacs. El por­tuguès, ava­lat per la seva obsessió ances­tral per l’àrea i davant l’evidència que cada vegada el seu físic el ridi­cu­litza més fora d’aquesta zona. Leo, per un procés tan natu­ral com de super­vivència, per con­ver­tir-se en l’eix de tot, en un cos capaç de ges­tar i de defi­nir, de pen­sar i de liqui­dar. I a par­tir d’aquí, la resta s’adapta. Els pri­mers, els seus entre­na­dors, obli­gats a bus­car fórmu­les que equi­li­brin les vir­tuts dels seus bas­ti­ons. Zidane i la seva flor ho han fet sem­pre amb la com­pli­ci­tat del destí i la fra­gi­li­tat d’un Gareth Bale que ha permès al Madrid redes­co­brir-se, apar­car el fut­bol de caval­cada i tro­bar una escletxa per al joc asso­ci­a­tiu. En alguns moments, i mal­grat una tem­po­rada que des­munta la teo­ria, mirar-se al mirall i veure’s amb tona­li­tats blau­grana. Val­verde, en canvi, asset­jat per un estiu exte­nu­ant, ha exhi­bit una ver­sa­ti­li­tat tàctica inde­tec­ta­ble en els seus dies a Bil­bao, on el 4-2-3-1 va ser la seva ban­dera. A Bar­ce­lona, s’ha atre­vit a ima­gi­nar un 3-5-2, s’ha defor­mat amb un 4-3-3 asimètric, amb un extrem natu­ral a la dreta i donant ales a Jordi Alba i sem­bla que ha ater­rat –com a mínim men­tre espera Dembélé– en un 4-4-2 que esquinça l’orgull del purista, però que com­pe­teix com el que més.

Els camins i les car­tes estan mar­ca­des, ara falta espe­rar si algú té un farol. Si Zizou s’anima a repes­car Bale per fixar Jordi Alba. O si davant el des­a­fi­a­ment, és Alba qui acaba gua­nyant l’esquena al gal·lès. O si Val­verde pensa en Sergi Roberto com a mig­cam­pista per apa­gar Mar­celo i tren­car un pla de par­tit que apunta cap a den­si­tat per dins i car­ril per fora, en què els late­rals d’uns i dels altres poden tenir una via sense més peatge que els seus homòlegs. I enmig d’aquesta olla de grills que amenaça el mig del camp, si Val­verde tindrà alguna dre­cera per con­nec­tar amb Messi. I més, amb l’últim pre­ce­dent en què Kova­cic va blin­dar Case­miro amb un mar­catge al 10 a mida.