Model? Quin model?

L’enèsim pro­jecte del Barça de bàsquet, de moment, tam­poc rut­lla. És cert que encara no hem arri­bat ni mitja tem­po­rada, i que fal­ten més de cinc mesos de com­pe­tició, però en aquesta pri­mera part del curs que ja hem cobert, les expec­ta­ti­ves que s’havien creat durant la pre­tem­po­rada s’han anat diluint set­mana rere set­mana.

Molta irre­gu­la­ri­tat, poca con­tinuïtat en el joc i en els resul­tats, i massa dub­tes. Els blau­grana són capaços d’acon­se­guir victòries de mèrit com per exem­ple con­tra el Madrid en la lliga ACB, però també d’enca­de­nar diver­ses decep­ci­ons difícils d’argu­men­tar, com la der­rota a la pista del Brose Baskets quan gua­nya­ven de vint-i-sis punts de diferència o les enso­pe­ga­des al Palau Blau­grana con­tra el Múrcia, el Tene­rife i el Gran Canària.

L’equip que entrena Sito Alonso genera fins ara els matei­xos inter­ro­gants que el de l’any pas­sat amb Bart­zokas, i fins i tot més que els del tram final amb Xavi Pas­cual a la ban­queta.

Durant aquests dar­rers tres anys el Barça ha sac­se­jat l’equip de bàsquet diver­ses vega­des. Ha tin­gut tres entre­na­dors dife­rents, ha can­viat també fins a tres vega­des de direc­tor tècnic. Ha reno­vat nota­ble­ment la plan­ti­lla cada estiu, i a l’hivern si ha con­vin­gut, i ha modi­fi­cat l’orga­ni­grama de la secció més d’una vegada inten­tant tro­bar una solució no només a la sequera de resul­tats i títols, sinó també a d’altres pro­ble­mes com la pèrdua de pes en el pano­rama euro­peu o la gai­rebé nul·la absència de juga­dors for­mats a la casa i iden­ti­fi­cats amb el club que puguin fer el salt al pri­mer equip.

Recordo que el juny pas­sat, quan el club va fer saber la no con­tinuïtat de Bart­zokas com a tècnic i el relleu en la direcció espor­tiva de Rodrigo de la Fuente per tal que Nacho Rodríguez n’assumís tota la res­pon­sa­bi­li­tat, el direc­tor de les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals, Albert Soler, asse­gu­rava que els can­vis eren neces­sa­ris per rever­tir la situ­ació però negava que el pro­blema del Barça de bàsquet fos del model.

Soler afe­gia que el model no havia fra­cas­sat sinó la forma com aquest s’havia apli­cat i que l’objec­tiu del club seguia sent el de gua­nyar el màxim nom­bre de títols amb el major nom­bre pos­si­ble de juga­dors fets a la casa. Un objec­tiu que, tot i el canvi de tècnic, ara per ara sem­bla ben lluny de la rea­li­tat.

A tall d’exem­ple, l’estiu pas­sat dos juga­dors del filial van pas­sar a tenir fitxa del pri­mer equip. Marc García ha jugat només set minuts repar­tits en tres par­tits i Rodion Kurucs cap.

Amb aques­tes dades, segur que falla el model? O pot­ser és que no està clar quin és el model que es vol apli­car?