Un zero a tres del Barça al Real Madrid al Santiago Bernabéu la mateixa setmana que Catalunya ha derrotat en les urnes el 155, ha restaurat la legitimitat republicana i ha enviat M. Rajoy (aquest M. Rajoy que la justícia espanyola no sap identificar) a la paperera de la història, deixant-lo amb sols tres escons al Parlament de Catalunya. Tres gols i tres escons: apa, ja podeu menjar-vos els torrons amb gana, brindar amb cava i cantar el que vulgueu que les festes seran completes: el futbol serà sempre nostre!

Ja ho sé que no cal identificar un moviment polític que és plural, també futbolísticament parlant, amb un club que és plural, també futbolísticament parlant. Ho reconec i ho deixe per escrit. Però em sembla que en un dia com avui ens podem permetre una petita llicència que crec que els lectors de L’Esportiu compartiran amb mi: tres gols i tres escons, és massa difícil evitar la temptació.

Sobretot pensant en M. Rajoy i els dos disgustos seguits que ha tingut en ben pocs dies de diferència. Hem de ser empàtics amb ell i comprendre que passa per un mal moment. I que no podrà recuperar-se ni llegint el seu estimat diari Marca. Però tot i la comprensió i l’empatia, el somriure va per dins. Perquè mira que hem hagut d’aguantar coses aquestes setmanes callant, serrant les dents i posant-nos a la feina.

És evident que el que han fet onze jugadors de futbol no té comparació, però, amb el que han fet dos milions llargs de persones. Però si ens ho prenem només, només, com la cirereta divertida ja ens anirà bé. Honor i glòria als herois del primer d’octubre. Honor i glòria al govern republicà que ara retornarà per la porta gran al Palau d’on no hauria d’haver marxat. Honor i glòria als qui han lluitat per guanyar les eleccions i als qui han cregut en el país. I tres gols i tres escons. Bon Nadal a tots!