Aquest 2018 ha de ser el que marqui la il·lusió que el projecte de Chen pot aportar a l’Espanyol. Després d’invertir 150 milions d’euros a sanejar el club, el dirigent assegura que l’aposta esportiva serà ja, ara, la prioritat. L’anunci, o brindis de Nadal, arriba amb el primer equip sortint de dubtes, l’entorn expectant del que pugui acabar donant de si el projecte QSF i la directiva afluixant-se el nus de la corbata. Les coordenades estan escrites, el gall d’indi al forn, res no podria sortir malament.

Confio que els reforços que puguin arribar per Reis no siguin els del nou-ric, que no pretenguin engrescar la parròquia amb noms llaminers. Torna a ser el moment de retocs de mínims. Res de fitxatges cridaners. Només ajustant el puzle es pot tancar el curs amb èxit.

Caldrà esperar a la pròxima temporada, qui sap si amb un altre tècnic, per redefinir el projecte, però ara el que convindria és donar confiança a l’equip.

El que va passar en el darrer partit de lliga amb l’Atlético de Madrid, el gol de Sergio en els darrers instants, aquella bogeria col·lectiva que es va viure a l’estadi, ha de ser el far que guiï l’equip. Res del que ara pugui trencar aquell ecosistema servirà. A més, amb una copa del Rei maca a les portes, l’embranzida pot/hauria de ser el combustible per entrar en l’òrbita de l’espai europeu. Si ho mirem amb la perspectiva serena del mitjà termini, s’està allà on fa tres anys un grup de professionals haurien establert que era el punt de partida exacte per enlairar el vol.

Que tothom estigui tranquil, la temporada serà bona, el futur és encoratjador, els gols arribaran, l’equip farà somiar, els nens seguiran tenint ídols, i la pròxima temporada encara serà millor.

Avui la massa social de l’Espanyol tornarà a ser protagonista: al matí, signatura de pòsters amb els jugadors del primer equip a l’estadi de Cornellà-el Prat (porta 21), i a la tarda, partit solidari a la ciutat esportiva Dani Jarque; una entrada, una joguina. Perfecte!