Des del cos tècnic fins als metges del primer equip van haver de frenar l’ímpetu d’Ousmane Dembélé, que ja es veia amb forces per participar uns minuts en el clàssic del Santiago Bernabéu en el que va ser l’últim partit de l’any 2017. L’extrem francès, jove i tot il·lusió, frisava per reaparèixer en aquest gran partit i, possiblement, ho hauria pogut fer mèdicament. Però tothom al club li ha fet entendre que calia anar amb precaució, que les lesions musculars no són una broma, i menys en un jugador explosiu com ell i que calia que la seva reinserció a la competició fos gradual, sense presses. De fet, només va tenir temps de disputar 122 minuts amb el Barça abans de trencar-se el tendó del bíceps femoral de la cama esquerra al camp del Getafe. Ja aquell dia, Ernesto Valverde li va donar un lleuger toc d’atenció recordant que si no hagués intentat un cop de taló, una acció “agressiva”, hauria minimitzat molt el risc de lesionar-se i que un jugador “més veterà” possiblement no ho hauria fet. Públicament, aquests últims dies, el tècnic ja ha avisat que seria molt prudent amb el retorn de Dembélé als terrenys de joc. Té motius de sobres per ser-ho.

El primer és perquè cal cuidar un dels grans actius esportius de present i futur del club, la inversió més alta mai feta. Un futbolista que pot arribar a costar gairebé 150 milions d’euros entre fixos i variables i que de cap de les maneres es pot permetre que es converteixi en un jugador de vidre, amb constants problemes musculars. I l’altre és purament esportiu. No hi ha cap dubte al club que Dembélé és un jugador diferent, amb un gran talent i amb unes aptituds espectaculars per acabar convertint-se en un futbolista majúscul malgrat que només té vint anys. Però també és cert que sense ell, el Barça de Valverde ha aconseguit grans resultats –líder sòlid en la lliga i a vuitens de la Champions– i que cada cop es troba més còmode amb aquest 4-4-2 on el mig del camp està més reforçat que no pas amb un trident ofensiu al davant. Precisament, la presència de tres davanters tan definits són, en part, el que van fer perdre l’equilibri al Barça de Luis Enrique. Ernesto Valverde té temps per anar treballant en la inclusió de Dembélé en aquest sistema i també en el 4-3-3. Com tot, el francès necessitarà un procés d’adaptació a un estil de joc, el del Barça, bastant definit i on la majoria de pilotes passen pels peus de Leo Messi. L’argentí s’està trobant molt a gust jugant envoltat de migcampistes i servint pilotes a Luis Suárez i a Paulinho, que està sorprenent amb les seves arribades des de la segona línia. La connexió entre Messi i el brasiler és notòria i està donant els seus fruits.

Caldrà temps, per tant, perquè Dembélé entengui el joc blaugrana i perquè reforci la sintonia amb els seus companys, i en especial de Messi, el gran aglutinador ofensiu de l’equip. El francès haurà de tenir paciència, començant per jugar uns minuts en la copa contra el Celta perquè se suposa que rebrà l’alta just abans d’aquest partit, i anar entrant de mica en mica en la dinàmica del grup. Ningú té cap dubte que amb el seu retorn el Barça serà més fort i que suma un gran recurs de cara al final de la temporada.