Cada any per aquestes dates ens trobem amb notícies de fitxatges o possibles incorporacions. De fet, el Barça sempre està envoltat d’informacions d’aquest tipus, amb independència de l’època. Però aquesta vegada, i tenint en compte tot el que va passar l’estiu passat en aquesta matèria, el Barça es veu amb la pressió de fer coses i fer-les molt bé.

A l’estiu vam viure en mode muntanya russa constantment a causa d’informacions relacionades amb l’estratègia del Barça. No podem oblidar la situació en què ens trobàvem després d’una campanya plena d’alts i baixos i amb un entrenador, diguem-ne, poc encertat, i en què vam aconseguir la copa però la lliga i la Champions van ser per al Madrid. Ens vam trobar informacions de la més que possible marxa de Neymar al PSG que al final va ser una realitat. De sobte ens vam trobar amb 222 milions, però no érem capaços de tancar els fitxatges que volíem. Al final, a la desesperada, el Barça va intentar incorporar Coutinho i fins i tot Di María, però sense èxit. Finalment va aparèixer Dembélé, el jugador més car de la història del Barça. Un jugador de qui s’esperaven moltes coses, però també vam tenir la mala sort que es va lesionar quasi a principi de temporada. Amb altres paraules, el Barça necessita demostrar la bona planificació estratègica en matèria de fitxatges i, per tant, tancar acords que es demostrin ben treballats i amb sentit. És cert que, després del bon rendiment de l’equip, la situació és menys delicada perquè les aigües estan tranquil·les, però no ens podem adormir.

El Barça necessita demostrar que fa temps que treballa en la bona línia i que els jugadors que vinguin siguin adequats a les necessitats de l’entrenador i que ajudin a millorar el que tenim. En aquesta estratègia també hem de parlar de la sortida de jugadors. És clar que necessitem vendre per fer espai. En aquest cas, el Barça ha de demostrar la seva habilitat i, sobretot, la seva bona gestió per aconseguir sortides adequades i ben treballades en cada cas. En aquest tema tenim un problema important que ve de lluny, i és la història en matèria de venda de jugadors, que no ens és gaire rendible. No parlo només del Barça actual, parlo de fa molts anys. I, per acabar-ho d’adobar, tenim el cas Arda i la seves poques ganes de treballar o d’anar-se’n del nostre club. Cosa que va quedar molt clara des de l’estiu. El Barça ha de prendre decisions amb aquest jugador, i si no vol entendre els raonaments li hauran d’exigir o fer-los complir. I, arribats al cas, fer-li-ho entendre amb tota la força legal possible. No oblidem que aquest senyor és un treballador del club que no està complint les seves responsabilitats. ¿Quina imatge és aquesta per a la resta de l’equip, els socis, els jugadors del barça B o els nens de categories inferiors?