La que semblava una lesió dramàtica, el cop d’esperó més desgraciat de la història protagonitzat pel segon jugador més car de la història del Barça, s’ha quedat, de moment, en una simple anècdota. Primer, perquè Dembélé ha escurçat terminis de recuperació i ja ha tornat. I, segon, perquè el Barça, al qual auguraven previsions apocalíptiques després d’una supercopa desgraciada, se n’ha sortit i mana en la lliga i a Europa amb mà de ferro i una exhibició de traca i mocador al Bernabéu. Ningú es recordava de Dembélé fins que ens van fer saber ara fa pocs dies que el xiquet ja estava a punt. I això, és un molt bon senyal. Necessita el lògic període d’adaptació que fins i tot els cracs han necessitat a can Barça. Valverde, de fet, ja ho va advertir la setmana passada i va demanar calma a l’entorn. Trobar-se amb un equip acoblat i ferm li facilitarà les coses. Una altra cosa serà trobar-li l’encaix idoni sense trastocar gaire el dibuix que ha lluit amb criteri fins ara Valverde, amb un mig del camp més reforçat que l’any passat. El fet de no haver d’alinear un trident al davant peti qui peti, vulguis que no, li ha permès una riquesa tàctica que ha sabut desenvolupar. Quan jugues a París, Madrid, Standford Bridge i al Wanda, per citar alguns exemples, has de tenir un mig del camp de mudar, fort, tant en la creació com en la contenció i en la destrucció. Virtuós i alhora rocós. Amb Paulinho i Rakitic, Iniesta, genial com sempre, pot jugar més alliberat, per exemple. I Busquets també pot ser més creatiu i vertical perquè no té tanta feina. Valverde ha demostrat que sap moure peces amb criteri i fer rotacions. La recuperació de la millor versió d’Alba és un valor afegit que també se li ha d’atribuir en una banda esquerra més transitable des que va marxar Neymar. També ha brillat el polivalent reusenc Sergi Roberto. I Vermaelen ha ressuscitat entre els lesionats. Del portuguès André Gomes no sé si n’acabaran traient el suc esperat tot i que, certament, va fer un bon partit de copa a Vigo. No acaba de trobar el lloc en aquest nou Barça en què fins i tot Paco Alcácer ha sabut reivindicar el seu espai i rendibilitzar amb intel·ligència i eficàcia els minuts. Gomes ha tingut moltes oportunitats. És un jugador tècnic, però una mica fred, estil que acostuma a posar dels nervis a can Barça. Tècnicament és vàlid perquè al València ho va demostrar, però li ha faltat confiança i caràcter. Adaptar-se a la idiosincràsia dels millors equips del món no és fàcil. Esperem, que Dembélé, ara que no hi ha urgències, tingui el camí aplanat per integrar-se. I més ara que l’equip tindrà encara més recursos amb Coutinho, el fitxatge més car de la història del Barça.