Dues jornades
Després de dies de desert futbolístic, el primer dimarts hàbil en què em toca comentari se m’imposa parlar de les jornades de copa i lliga acabades d’empassar. En la copa vaig tenir un atac de nostàlgia en veure com a l’eix de la defensa del Celta hi figuraven dos exblaugrana, Andreu Fontàs i Sergi Gómez, i no vaig deixar de pensar que el paper de tercer o quart defensa que hem donat a Vermaelen l’haurien pogut cobrir perfectament qualsevol dels dos. Ja es veu que el model de club del Barça no és ben bé el meu, perquè, a més, vaig veure que aquell dia ni Aleix Vidal ni Dembelé havien superat la més gris de les actuacions de Deulofeu, ara marginat. Com diumenge, quan, contra el Llevant, l’entrenador va retirar successivament Dembelé i Iniesta. La jugada hauria estat substituir-los per Sergi Roberto, com es va fer, però situat a la mitja, i que hagués pogut sortir Deulofeu a dinamitzar la banda dreta de la davantera. Desgastant Sergi Roberto fent-lo jugar en llocs que no són els òptims, el podem arribar a fer prescindible. I no vull ni pensar en les conseqüències de l’arraconament de Deulofeu. Ara, a més, s’han incorporat Dembelé i Coutinho. Potser el segon desinhibirà el primer, de qui la seva primera lesió estic segur que va ser somàtica pel pes d’haver de justificar per què era el fitxatge més car al camp. Potser tot crearà més problemes que solucions a Valverde. Un encara pensa com canviaria el joc del mig del camp en vivacitat i solucions inesperades amb un Sergi Roberto fix. Ara ens trobem amb l’atapeïment de la zona amb Iniesta, Busquets, Rakitic, Paulinho, Denis Suárez, André Gomes, Rafinha i Coutinho. I hi falta encara l’altre gran valor, Aleñá, fins que es recordin que també hi ha Sarsanedas.
Les jornades em van donar altres satisfaccions, com veure els excel·lents vint minuts finals de Tello amb el Betis contra el Sevilla i l’excel·lent forma de l’exjugador del filial, el porter Oier, defensant la porteria del Llevant.