Més talent
El seu fitxatge ha estat un regal de Reis immillorable per al Barça. La seva presència és la peça talentosa que faltava a l’equip de Valverde per fer el salt de qualitat reclamat i per poder aspirar a les cotes més altes, és a dir, la Champions, el gran objecte de desig de la majoria de seguidors blaugrana, frisosos de poder escurçar la distància d’orelludes amb el Real Madrid aquests propers anys tenint en compte que encara estem immersos en l’era de Messi. Coutinho, però, no podrà disputar la màxima competició continental amb el Barça aquesta temporada, així que l’equip l’haurà d’afrontar amb el que té avui, més enllà de les possibles marxes en aquest mercat d’hivern. L’arribada del brasiler al gener es deu al compromís que va adquirir el club amb ell d’intentar el seu fitxatge en aquesta finestra i al fet que el Liverpool ha entès que no podrien fer canviar d’opinió el jugador perquè seguís vinculat al seu projecte de futur i que més valia fer el màxim de caixa ara que no pas tenir la seva gran estrella a disgust. Allargar el problema no era una solució.
Tenint en compte la fortalesa del Barça en la lliga, la presència de Coutinho no semblava indispensable en aquests moments i, per tant, el gran objectiu és que en aquests mesos s’adapti al joc de l’equip i s’impregni al màxim possible de la filosofia Barça. Amic de Luis Suárez, també haurà de teixir complicitats amb Messi, amb qui sembla fàcil que s’entengui, i amb els altres companys de vestidor. Ho farà sense la pressió del rendiment immediat per la bona situació en la competició domèstica i perquè no podrà jugar a Europa, on ja s’està en la fase d’eliminatòries; també ho tindrà molt difícil en la copa del Rei, així que disposa de les millors eines perquè el seu procés d’adaptació sigui el més adient. A més, no s’ha d’oblidar que ja coneix la lliga espanyola, perquè va jugar cedit a l’Espanyol la temporada 2011/12.
Pel que fa als termes econòmics del fitxatge, les xifres són astronòmiques, malgrat que ahir el vicepresident Jordi Mestre no les va voler fer públiques per un tema de confidencialitat. O bé el Banc Central Europeu ha deixat la màquina d’imprimir euros al Barça o al club li ha tocat el pot acumulat de l’Euromillones i ningú se n’ha assabentat. Si no, no s’acaba d’entendre que el club pugui fer una inversió que molt possiblement arribarà als 160 milions d’euros quan els que es van cobrar per Neymar ja estan tots gastats en Dembélé, Paulinho i la resta de fitxatges de l’estiu i que des del club s’ha insistit molt en els últims anys que la massa salarial està disparada i que un dels grans reptes de futur és rebaixar-la a xifres més assumibles. A més de repetir que gastar-se més de 200 milions en dos futbolistes era posar en risc la solvència de l’entitat. Ara bé, suposo que l’arribada de jugadors, a priori indiscutibles –a l’estiu es parla de fitxar Griezmann, que val 100 milions–, suposarà un canvi en la planificació esportiva i en una nova manera de fitxar de cara als propers anys. S’ha acabat l’etapa de portar mitjanies a preu d’or que acaben sent suplents i s’apostarà per gent feta a la casa reservant els llocs més decisius de l’equip per a aquells futbolistes de talent que no admetin discussió.