Eibar, quan les coses es fan ben fetes
A l’estiu del 2011, la mateixa tarda en què el FC Barcelona va assolir la seva quarta lliga de campions a l’escenari màgic de Wembley, el CE Sabadell aconseguia un ascens històric a la segona divisió amb gol de Marc Fernández en un escenari ben especial: Ipurua. L’Eibar, un equip molt habituat a jugar en la categoria de plata, va quedar a les portes de tornar al seu hàbitat natural.
Avui dia, sis anys i mig després, el Sabadell lluita a la segona divisió B i l’Eibar fa més de tres anys que dona lliçons de valors a la primera divisió. L’equip basc és ara mateix un model de gestió impecable. Sanejat econòmicament, en un entorn de calma absoluta en un món teixit d’urgències també ha aplicat una estratègia de fitxatges brillant. L’Eibar ja s’ha guanyat el respecte de tothom gràcies a una feina molt ben feta des de l’arrel.
Recordem que després de l’última temporada va marxar una peça bàsica en defensa, Lejeune. A més, Pedro León continua amb una lesió que li impedeix ajudar els seus companys. Per continuar competint, els armeros van fitxar jugadors vinguts de la segona divisió –Dimitrovic, Alejo i Joan Jordan– i altres futbolistes que cercaven una nova oportunitat en la lliga, com José Ángel, Charles i ara Orellana.
L’equip va iniciar bé la temporada amb un parell de victòries sense brillantor, però després tot allò que havien construït amb el pas dels anys començava a trontollar: massa gols en contra (sis al Camp Nou, quatre contra el Celta, tres a Anoeta). Va ser llavors quan Mendilibar, un apassionat de la cultura de l’esforç com a vehicle cap a l’èxit, va tornar als orígens, a les arrels de l’Eibar. Fonamentat en un sistema 4-4-2, pressió agressiva per tot el camp, joc elèctric per les bandes i centrades constants a l’àrea i joc directe perquè Sergi Enrich exhibeixi poder físic, l’equip va ser capaç de guanyar amb molta claredat (golejades contra el Betis i el Girona), aguantant un resultat a favor molt ajustat o remuntant un resultat advers com la jornada passada contra Las Palmas. Una fe cega en què l’estil de joc dona resultats. Tot això, afegit a l’encert golejador dels migcampistes com Inui i Jordan, fan de l’Eibar l’equip més en forma de la lliga actualment. Dinou punts dels últims vint-i-un. Sis victòries en els últims set partits i acaronant posicions europees gràcies al fet de fer les coses ben fetes.