Com ninots
El Barça s’ha reforçat aquesta setmana. Ja sabeu, Philippe Coutinho i Yerri Mina. Una aposta segura i un meló per obrir. Un futbolista casat amb la titularitat i un altre amb tot per fer. Un jugador que no se sap quant ha costat i un altre per qui el Barça ha pagat 11,8 milions d’euros. I aquí ens quedem.
El Barcelona va presentar dilluns Coutinho després d’anunciar dissabte passat que l’havia fitxat del Liverpool. En el comunicat oficial, però, cap xifra del traspàs. En l’acte de benvinguda davant la premsa, el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, va explicar que no es donarien números perquè el Liverpool no volia. Per respectar el club anglès, per tant, els aficionats del Barça es queden sense informació. És cert que n’hi ha molts que passen d’aquestes coses, però n’hi ha d’altres que se senten ferits quan, amb l’excusa de la confidencialitat, s’amaguen qüestions que afecten la supervivència del club.
Passaria alguna cosa si sabéssim quant ha costat Coutinho? Rotundament, no. Tot seguiria igual. Com quan el Barcelona, curiosament d’acord amb el Liverpool, va informar que Luis Suárez havia costat 81 milions d’euros. En canvi, amb l’operació Neymar, el club va acabar sent condemnat per primera vegada en la seva història per no ser clar en cap pas de tots els que es van produir en el procés del seu fitxatge. Ni tampoc després, en un cas que encara viu als jutjats. Una llufa històrica que Josep Maria Bartomeu portarà tota la vida penjada a l’esquena. El cas Neymar s’hauria pogut evitar fàcilment. Només es tractava de ser transparent.
Tancat el mercat de l’estiu passat, l’aleshores màxim responsable executiu de futbol, Albert Soler (ara ho és de la resta de seccions professionals del club), va dir que no havien fitxat Coutinho per responsabilitat, perquè el Liverpool demanava 200 milions d’euros just després de contractar Dembélé per 150. “És una mostra de la manera de fer del nostre club que, per cert, va en direcció contrària a la d’altres clubs”, va dir, en clara referència als que pertanyen a xeics i multimilionaris diversos. Tres mesos després, sembla que tot ha canviat. Jordi Mestre va manifestar que la contractació de Coutinho sí que s’havia pogut tancar ara perquè “el Liverpool havia rebaixat substancialment la quantitat”. The Times, aportant informacions sorgides dels propietaris del Liverpool, ja l’ha desmentit. I The Guardian, també. Segons fonts del club anglès, explicaven que el traspàs s’ha tancat en 120 milions d’euros, més 40 en variables, dels quals 35 són tan evidents com que dos i dos fan quatre. És el fitxatge més car de la història del Barça (amb el permís de Neymar, és clar, que mai sabrem la xifra total real que va costar). Són molts diners, i mereixen serietat també en la comunicació. La credibilitat de Jordi Mestre, un cop més, en entredit. I la seva veu, encara que sigui difícil d’entendre, en aquest cas és la del Barça.
Amb Mina no hi ha problema. Comunicat oficial i màxima transparència numèrica. Total, són quatre duros! Ningú dirà res! Codi ètic rebregat. Un cop més. Viurem per explicar el dia que a Can Barça no es tracti el soci com un ninot?
I més, i més, i més
Segueixen les imputacions del Suprem. I les amenaces de Rajoy i la seva cort, amb Millo al capdavant. I seguim amb presos polítics i a l’exili. No s’aturaran. I nosaltres, tampoc. Tenim pressa.