Tots els al·licients
La millor competició del món. És molt probable que, en l’entorn handbolístic d’arreu, el campionat d’Europa sigui vist des d’aquesta perspectiva. Tot i que la tendència del present és cap a l’exportació del talent, avui dia encara és el Vell Continent el que capitalitza la dimensió d’aquest esport. És per aquest motiu que un europeu representa, en pocs dies, una concentració de partits, de qualitat i d’emoció difícil d’igualar. Però en això de l’esport, el què i el com no són els únics elements rellevants de l’equació. L’on és també una part essencial del cos de qualsevol esdeveniment. I en aquest cas, mirem cap a un escenari de primer ordre i un epicentre de l’handbol: Croàcia, amb les conseqüències de passió i emoció que tots tenim al cap quan relacionem aquest país amb aquest esport.
L’equació és prou bona, però li manquen encara alguns elements per ser referencial. Per exemple, el qui. I en aquest espai és on apareix, per sobre de la resta, la selecció francesa, gairebé l’únic equip del món que pot mirar als ulls el Barça de Valero Rivera. En aquesta ocasió, però, França és menys França que en les darreres edicions. Thierry Omeyer i Daniel Narcisse, puntals dels èxits del conjunt bleu aquesta darrera dècada (per cert, un decenni que deixa dos ors olímpics i una plata, quatre campionats del món i dos títols europeus). Les baixes al sector esquerre de l’equip obren el ventall d’aspirants. Dinamarca, talent descomunal que conviu a l’ombra de Karabatic i companyia, troba la seva oportunitat per començar a marcar jerarquia després de l’or a Rio. En els darrers anys, però, el monopoli que exercien França, Dinamarca, Espanya i Croàcia s’ha anat diluint. Noruega i Alemanya, especialment, però també altres països com Eslovènia i Suècia, han començat a treure el cap entre els millors. Això obre el ventall d’aspirants al tron i converteix la competició en un camp obert. Una circumstància que s’aprecia especialment en el grup A, en què qualsevol dels quatre aspirants, Croàcia, Suècia, Sèrbia i Islàndia, opta a ser primer de grup. Primer o cuer.
I per acabar, un toc de picant. L’europeu obre avui amb quatre partits, dos del grup A i dos del grup B. Però un petit tresor demana pas a crits. Croàcia-Sèrbia, a Split, en la primera jornada de la competició, i amb el record present de la semifinal de l’europeu del 2012 a Belgrad, amb un Kombank Arena ple a vessar amb més de 20.000 espectadors, i que va suposar el darrer gran èxit dels serbis. Avui, Croàcia busca la seva particular venjança. I el meu sofà ja saliveja.