Opinió

L’edat no perdona

Mentre es manté el cap ben endreçat, el procés de decadència és lent

L’edat no per­dona ningú ni en cap esport. No és només la deter­mi­nant con­dició física, sinó també la men­tal. El cos res­pon als estímuls del cer­vell, i si s’ha estat anys i panys amb una experiència espor­tiva, aquesta cobreix la lenta pèrdua de l’ante­rior ple­ni­tud física. S’ha de ser d’una manera molt pre­cisa per saber fer paral·leles les dues vir­tuts. Per una banda, man­te­nir al màxim la con­dició física; per l’altra, tenir un afany com­pe­ti­tiu per­ma­nent.

Ho hem vist amb Xavi, Puyol i ara amb Ini­esta –34 anys– i Cris­ti­ano –d’aquí poc farà 33 anys–. Men­tre es manté el cap ben endreçat, el procés de decadència espor­tiva és lent, cas del man­xec, que, a més, aporta una qua­li­tat fut­bolística fora de mida. Ara bé, si tens pro­ble­mes amb Hisenda, amb el teu ego i amb la velo­ci­tat i la potència, el gran valor del juga­dor de Madeira, és més difícil man­te­nir el to de gran juga­dor.

L’excepció és Messi, que té totes les vir­tuts d’un juga­dor únic, en potència, velo­ci­tat, rema­tada, cre­a­ti­vi­tat, joc indi­vi­dual i col·lec­tiu i un nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat extra­or­di­nari, fruit d’una per­so­na­li­tat molt forta, intro­ver­tida i per­so­nal. Per això el seu fut­bol podrà aguan­tar al pri­mer nivell fins que man­tin­gui aquesta ambició i un to físic cor­recte per a un pro­fes­si­o­nal. No és cap error reno­var Messi fins als 34 anys, com no ho ha estat fer-ho amb Ini­esta. Amb una con­dició, un i altre han de mesu­rar el temps en cada par­tit i pla­ni­fi­car la dosi­fi­cació pel que fa a tota la tem­po­rada. Molt difícil per a un egocèntric, més fàcil per a qui viu en una modèstia per­so­nal i humana, cas dels dos juga­dors blau­grana.

Tot això explica la pla­ni­fi­cació actual del pri­mer equip del Barça, es poten­cia força i múscul – Pau­linho i Yery Mina–, però no s’obvia la qua­li­tat en absència d’Ini­esta a par­tir de la pri­mera hora de par­tit o en casos de molta exigència, el fit­xatge de Cou­tinho, o un altre, i alhora, la poten­ci­ació de la joven­tut del plan­ter.

És aquí on Val­verde demos­tra seny i sen­tit comú. Com més bai­xes hi hagi al pri­mer equip, més aviat hi haurà opor­tu­ni­tats per als joves del Barça B. Joves i futur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.