Una volta brutal
Finalitzada la primera volta del campionat de lliga, els presagis no poden ser millors per al Barça. L’equip d’Ernesto Valverde fa olor de campió, fruit d’una feina excel·lent feta en unes condicions que no semblaven les millors quan es va iniciar la competició. La fugida de Neymar, la derrota clara i dolorosa contra el Real Madrid en la final de la supercopa d’Espanya i la lesió de Dembélé eren tres condicionants que obligaven l’equip a fer un sobreesforç per esvair els dubtes, lògics, que hi havia en l’entorn davant del nou projecte. Però sense fer excessiu soroll, ni alçant la veu ni queixant-se, Valverde va anar per feina, bastint els fonaments d’un equip al qual en els primers partits potser sí que li va faltar brillantor, però que ho va compensar amb una solidesa, un equilibri i un gen competitiu que li va permetre seguir evolucionant amb la confiança que donen les victòries. El tècnic ha dotat l’equip de més riquesa tàctica i ara es troba molt còmode amb aquest 4-4-2 impensable no fa pas gaire temps. Això no vol dir que s’abandoni per sempre el tradicional 4-3-3, el dibuix més utilitzat en les últimes temporades i que defineix perfectament l’estil blaugrana.
Al marge de la imbatibilitat en tota la primera volta de la lliga –l’únic equip de les grans lligues europees invicte– i d’aquests extraordinaris 51 punts –16 victòries i 3 empats– que permeten somiar en una altra lliga de 100 punts o més, el que s’ha de valorar, i molt, és que aquest Barça dels grans números fa pinta de seguir sent competitiu i d’anar clarament a més. Hi ha jugadors en un estat de forma extraordinari i fa la sensació que es troben molt còmodes amb la manera de fer i de ser de Valverde. La sintonia entre el cos tècnic i la plantilla sembla boníssima, com així ho han confirmat diverses veus. A la columna dels mèrits del tècnic també s’hi ha de posar el fet d’haver recuperat la millor versió de Vermaelen, un jugador molt castigat per les lesions els últims anys i que a l’estiu tothom veia més fora que dins. Doncs bé, el defensa belga ha sabut respondre a la confiança després de la lesió d’Umtiti i ha estat un dels millors en els últims partits. També cal valorar com a molt positiu l’encaix de Paulinho en l’equip, un migcampista d’un perfil molt allunyat als que el Barça intenta fabricar a la Masia, però que ha congeniat meravellosament bé amb Leo Messi i que ja acumula vuit gols en la lliga. I per a més gaudi dels optimistes i tranquil·litat dels pessimistes, en el mercat d’hivern l’equip encara s’ha reforçat amb més talent, sobretot amb l’arribada de Coutinho, un home cridat a dotar el Barça d’encara més capacitat de desequilibri i gol. El brasiler i també Yerry Mina han estat molt ben rebuts per la plantilla, que segueix sent una pinya que disfruta jugant a futbol.
La nota negativa ha estat la segona lesió de Dembélé. A Anoeta va tornar a disputar uns minuts, però va acabar el partit amb molèsties, i ahir es va confirmar que té un trencament fibril·lar. S’haurà de tornar a aturar prop d’un mes. Una galleda d’aigua freda per a un futbolista jove que té unes ganes boges de menjar-se el món i de triomfar de blaugrana. A Valverde li tocarà gestionar en aquesta segona volta la seva nova inclusió a l’equip i la por amb què el francès pugui jugar a partir d’ara.