La gestió de les imperfeccions
Quants de nosaltres pensàvem a l’estiu que ens trobaríem en una situació com l’actual? Havíem tancat una temporada que no va ser bona en resultats, tampoc en joc i que, a més, va estar plena de notícies dolentes per a la imatge i els interessos del nostre club. D’altra banda, semblava que la gestió esportiva en matèria de fitxatges tampoc rutllava. A tot això ens vam trobar que Neymar ens va deixar plantats pels petrodòlars i això va provocar una inflació en el mercat que va impedir al Barça fitxar tot el que volia. Doncs ves per on, ara som líders en la lliga amb una diferència de nou punts respecte al segon, estem a dinou del Madrid, continuem endavant en la copa, i en la lliga de campions hem quedat primers de grup. I tot això ho arrodonim amb el fet que hem cedit només dos empats, que la defensa i el porter fan de l’àrea del Barça un fortí quasi inexpugnable (menció especial per a un Vermaelen espectacular) i que Messi es mostra com el que és, el millor i punt. Es veu un equip motivat, lluitador, optimista i guanyador. Bé, doncs, què ha passat? Què ha canviat en tan sols quatre mesos?
Des del meu parer, la diferència es diu Ernesto Valverde, un entrenador que quan va arribar al Barça no semblava que li pogués anar gaire bé perquè no li veiem caràcter, tampoc tenia un gran currículum de títols, etc. És a dir, li veiem moltes imperfeccions. Alguns es van atrevir a dir que el vestidor es menjaria el Txingurri (confesso que a mi també em va passar pel cap una vegada...) Un vestidor com el del Barça no és gens fàcil de gestionar, que l’hi preguntin a Luis Enrique. Valverde ha aconseguit capgirar moltes coses, començant per l’estil de joc, ja que treu el millor de cada jugador i adapta la seva estratègia a les necessitats de l’equip i a les circumstàncies del moment. Hem passat del inqüestionable 4-3-3 a jugar amb un 4-4-2 o, fins i tot, un 4-3-1-2. I els jugadors han respost perfectament bé. Els jugadors entenen el que vol l’entrenador i el tècnic sap gestionar el grup i les seves individualitats.
Valverde es va trobar un Barça poc motivat, amb molts problemes dins i fora i no tenia gaire temps ni crèdit. Però Valverde només entén la filosofia de l’esforç, la constància i el respecte. Sense fer soroll, ha aconseguit unir el grup, fer entendre als jugadors que tothom té un rol a l’equip i que això és una cadena en què el que tu fas afecta la resta. També ha estat capaç de saber utilitzar el que té per adaptar se a les circumstàncies. En altres paraules, ha tret profit de les imperfeccions que es va trobar i les ha reconvertit en aspectes positius i molt importants per a l’equip. Fins i tot, els socis i simpatitzants hem entès que no passa res per variar un sistema i prioritzar altres aspectes a més del joc bonic.
