Els assump­tes interns de l’Espa­nyol han dei­xat en un tema anecdòtic les decla­ra­ci­ons de Piqué i Bus­quets. El club blanc-i-blau ha ban­de­jat la feli­ci­tat per topar de manera abrupta amb una tem­po­rada que està liqui­dada a final de gener. Qui­que Sánchez Flo­res va fer evi­dent el divorci amb la direc­tiva. La des­a­fecció ve de lluny. No és una qüestió d’ara, sinó que s’ha anat cui­nant a foc lent. Pri­mer, per la decepció dels afi­ci­o­nats, que han vist com el pro­jecte espor­tiu en lloc de fer pas­ses cap enda­vant les comença a fer cap enrere. L’estiu va ser clau per enten­dre la deriva del club. El famós límit sala­rial s’ha con­ver­tit en un llast que ha ofe­gat les il·lusi­ons dels segui­dors i del tècnic. Qui­que va arri­bar a l’Espa­nyol con­vençut que el club faria un pro­jecte gua­nya­dor per llui­tar per la Cham­pi­ons en tres anys. El pri­mer era acon­se­guir esta­bi­li­tat com­pe­ti­tiva i el segon, llui­tar per entrar en l’Europa Lea­gue. Dels fit­xat­ges il·lusi­o­nants del maig es va pas­sar a l’empi­pada de Nàpols. “No soc feliç.” El tècnic va deci­dir seguir en el seu càrrec, però els seus ulls no bri­lla­ven i ja actu­ava més com un fun­ci­o­nari de car­rera ben pagat, però a qui ja no el mou l’emoció. La seva marxa avor­tada a l’Stoke va cor­ro­bo­rar aques­tes sen­sa­ci­ons i la marxa de Javi Fuego ha estat l’últim esti­ra­bot que l’ha fet escla­tar i deixa clar que no sap cap a on va el club ni el seu pro­jecte. Qui­que mira a curt ter­mini amb la per­manència de l’asturià i el club hi veu una estratègia a llarg ter­mini per des­fer-se d’un sou alt de la plan­ti­lla i gau­dir de més marge de mani­o­bra per pla­ni­fi­car la tem­po­rada el curs vinent. Arri­bats a aquest punt, no cal ser cap futuròleg per saber que Qui­que no con­ti­nuarà a l’Espa­nyol més enllà del 30 de juny tot i tenir un any més de con­tracte. Ara caldrà saber ges­ti­o­nar des de la direc­tiva el pre­sent imme­diat fins a final de tem­po­rada i no pren­dre mal pel camí. El més urgent és no caure més en la clas­si­fi­cació ni com­pli­car-se l’existència i tan­car la sal­vació tan aviat com sigui pos­si­ble. I al final de lliga que els uns i els altres seguei­xin el seu camí.