Barça, 1 - València, 0. Tot dit en les pri­me­res pàgines de L’Espor­tiu. Avui ens que­dem amb el tan­ca­ment del mer­cat d’hivern. Hi ha clubs en què el pre­si­dent és omni­pre­sent. N’hi ha d’altres que qui mana, en matèria de fut­bol, és el vice­pre­si­dent. En altres casos pren importància la figura de l’entre­na­dor. I encara hi ha una quarta moda­li­tat en què qui deci­deix és el direc­tor tècnic. Accep­tant que en totes les fórmu­les hi ha mati­sos, aquest dar­rer cas seria el que hi ha avui al Bar­ce­lona. Per desig de Josep Maria Bar­to­meu, Pep Segura és l’amo de la pilota a can Barça.

Sim­pli­fi­cant una mica la seva feina –que és molt com­plex–, la funció de Segura és pen­sar en tot el fut­bol del club, el pro­fes­si­o­nal i el del plan­ter. Ell ha de tenir una visió glo­bal que li per­meti pren­dre les millors deci­si­ons. Per posar un exem­ple. Ima­gi­nem que el pri­mer equip neces­sita un defensa cen­tral. La teo­ria diu que Segura hau­ria de cri­dar els seus col·labo­ra­dors –per cert, en té moltíssims–. El pri­mer, Robert Fernández, que consta com a secre­tari tècnic del fut­bol pro­fes­si­o­nal. “Com ho veus, Robert?” I José Mari Bakero i Gui­llermo Amor, res­pon­sa­bles del fut­bol for­ma­tiu pro­fes­si­o­nal (Barça B i juve­nils). “Tenim cap nano per pujar ara?” També Jordi Roura i Aureli Alti­mira, del fut­bol for­ma­tiu ama­teur (de cadet a pre­ben­jamí). “En quants anys tin­drem un cen­tral per al pri­mer equip?” Depe­nent de les res­pos­tes, cal­dria escol­tar els res­pon­sa­bles dels vis­tai­res. Final­ment, Pep Segura hau­ria d’ana­lit­zar la situ­ació i deci­dir què s’ha de fer per omplir aquesta plaça, amb fut­bo­lis­tes de casa o de fora, de més o de menys edat, amb alta o mode­rada inversió.

La teo­ria, però, a can Barça no es du a la pràctica. Sense saber ben bé per què es doblen els càrrecs o, fins i tot, per què es man­te­nen en l’orga­ni­grama figu­res sense res­pon­sa­bi­li­tat o funció, la rea­li­tat és que ni la ronda de con­sul­tes exis­teix ni el fun­ci­o­na­ment de l’enti­tat és rodó. El moment ha posat en qüestió la mirada tècnica del club, des del pri­mer fins al dar­rer equip i, en tots els casos, amb un clar per­ju­di­cat: la Masia. Com és pos­si­ble que el plan­ter no sigui capaç de pro­duir el quart cen­tral del pri­mer equip i s’hagi de fit­xar Yerri Mina? El filial en té cinc, però cap for­mat a casa. Tots cinc, fit­xats o cedits, sense els fona­ments que calen per jugar al Camp Nou. I cal fit­xar un fut­bo­lista jove perquè tam­poc hi ha cap juve­nil en pers­pec­tiva? Ni cap cadet? Ales­ho­res, que està pas­sant en el fut­bol de base? Falla la cap­tació? O la for­mació? O exac­ta­ment què?

Passa que les direc­trius de Pep Segura han can­viat la mirada i, per tant, el for­mat habi­tual i tan exitós vis­cut en les dar­re­res dècades a la Masia. Els fut­bo­lis­tes for­mats fins ara no ser­vei­xen per al seu pro­jecte, perquè ell entén el fut­bol d’una altra manera. Ni bona part dels entre­na­dors. Ni els res­pon­sa­bles de la meto­do­lo­gia. Ni la filo­so­fia. I per això el Barça B ha hagut de fit­xar quinze fut­bo­lis­tes! I per això el físic torna a ser un ele­ment fona­men­tal en el plan­ter. I per això a la ciu­tat espor­tiva Joan Gam­per tot­hom es posa les mans al cap. Error o encert? El temps ho dirà. El que queda clar és que el Bar­ce­lona s’exhi­beix ara amb un ves­tit ben dife­rent al que el va con­ver­tir en la referència mun­dial. I els joves mar­xen perquè el tra­jecte per fer rea­li­tat els seus som­nis d’arri­bar al pri­mer equip del Barça ha patit un curt­cir­cuit estruc­tu­ral ines­pe­rat. I què en diu de tot ple­gat el pre­si­dent Bar­to­meu?

I Val­verde? Doncs, ras i curt, no intervé en cap d’aquests pro­ces­sos. Tre­ba­lla cen­trat en el pri­mer equip i mira d’obte­nir els millors resul­tats pos­si­bles. I té la sort de comp­tar amb Messi, el crac que ho tapa tot. També els pro­ces­sos de futur del Bar­ce­lona.