El mer­cat fut­bolístic d’hivern queda ja enrere, però no prou per no tenir ben pre­sent tot el que ha pas­sat en l’Espa­nyol aques­tes dar­re­res set­ma­nes i per treure’n també algu­nes con­clu­si­ons.

Durant aquest ter­mini, qua­tre juga­dors de la plan­ti­lla del pri­mer equip han can­viat d’aires, i s’ha fet només una incor­po­ració.

A més, l’actual entre­na­dor, esca­mat des de la pre­tem­po­rada perquè no li arri­ba­ven els reforços que dema­nava, ha arri­bat a tenir ara fa uns dies un peu i mig a la Pre­mier Lea­gue, tot i que al final les con­di­ci­ons econòmiques han aca­bat fre­nant aquesta pos­si­bi­li­tat. Un serial, tot sigui dit, que dona­ria per a un altre arti­cle i que no deixa en gaire bon lloc l’actu­ació de l’entre­na­dor.

Algú pot pen­sar, i no li falta raó, que aquest ha estat un període més aviat nega­tiu i con­vuls per a un equip que està fent una lliga força irre­gu­lar i que aquesta tem­po­rada tenia pre­vist repe­tir, com a mínim, la vui­tena posició del curs ante­rior.

Durant aquest mer­cat d’hivern, l’Espa­nyol ha demos­trat que és un club amb una eco­no­mia molt sane­jada res­pecte de fa uns anys però que, en canvi, encara està lluny d’aspi­rar a jugar com­pe­ti­ci­ons euro­pees i en espe­cial la lliga de cam­pi­ons, com així havia afir­mat el seu pre­si­dent quan va assu­mir la pro­pi­e­tat de l’enti­tat.

És cert que Chen Yans­heng no renun­cia a aquest objec­tiu, ho va tor­nar a repe­tir a finals de desem­bre, però ha que­dat clar també que el ter­mini de tres anys mar­cat ini­ci­al­ment per aspi­rar a aques­tes cotes s’ha de refor­mu­lar.

De fet, el mer­cat d’hivern ha estat sobre­tot un bany de rea­li­tat. Que el club no podia fer grans des­pe­ses per reforçar-se ja va que­dar clar a l’estiu, però mai s’havia evi­den­ciat i reco­ne­gut de forma tan clara i diàfana com ha pas­sat aquesta set­mana.

Què ha fallat, doncs? Un excés de pre­ci­pi­tació a l’hora de fer pre­dic­ci­ons? Massa il·lusió per cons­truir un nou pro­jecte i poc rea­lisme? Una falta de càlcul a l’hora de saber fins on pot arri­bar el club econòmica­ment? Un pro­blema de comu­ni­cació i de no haver sabut expli­car prou clara­ment les coses des d’un començament? O tot ple­gat?

Doncs una mica de tot. I és que després d’una pri­mera tem­po­rada en què l’equip va cobrir amb escreix el que s’havia mar­cat aca­bant vuitè en la lliga, de cara a aquest segon any segu­ra­ment es van ven­dre unes expec­ta­ti­ves molt per damunt de la rea­li­tat finan­cera del club, que no és dolenta però tam­poc és extra­or­dinària.

Toca ara, doncs, assen­tar unes bones bases de cara al futur, no mar­car-se ter­mi­nis i, sobre­tot, expli­car-ho bé, a temps, i sense fer volar coloms.

Els afi­ci­o­nats segur que ho agrai­ran.