El Vicenza Calcio ha estat donat per desaparegut. El club italià, per on van passar Paolo Rossi i Roberto Baggio, no ha pogut sobreviure a la crisi econòmica i finalment ha estat dissolt. El club del Vèneto, després d’haver estat entre la dècada dels seixanta i dels noranta de manera consistent en la Serie A, va començar el nou segle amb molt problemes econòmics i havia acabat relegat a la Serie C, de la qual ja no ha eixit. Els seus trenta-set anys en la màxima competició del futbol italià no han estat prou bagatge per a evitar que ara un tribunal haja declarat la dissolució del club biancorosso. Simplement s’han imposat l’economia i les dificultats.

La dada ha cridat molt l’atenció de la premsa italiana, que ha calculat que 147 clubs de futbol de les tres categories grans de la lliga italiana han desaparegut o no han pogut participar per problemes econòmics en les lligues professionals des de la temporada 2002/03, un nombre certament impressionant. Aquella temporada en van ser cinc els equips amb problemes, encapçalats per la Fiorentina, i des d’aleshores tot ha estat molt complicat. No han estat només equips petits els que en algun moment han perdut als bancs el que havien guanyat als camps. El Nàpols, la Salernitana, el Torí i el Parma estan entre els més coneguts, amb l’equip dels catalans de Sardenya, l’Alguer, amb problemes també seriosos en la

temporada 2010/11.

En quinze anys, doncs, 147 clubs o bé han desaparegut o bé han hagut de deixar de ser equips professionals i s’han hagut de retirar de les lligues professionals. La preocupació, lògica, és saber per què passa això. Té només a veure amb els problemes del mercat? Hi ha una mala gestió generalitzada dels clubs? Se’ls exigeix massa? La resposta no és senzilla, però el crit d’alarma s’ha estès i ja està ben assentat.