Wanda, Rastar i els nous amos
Wanda Group deixarà de ser accionista de l’Atlético de Madrid. Així ho va anunciar, igualment com que es vendrà el seu paquet accionarial per 50 milions d’euros a Quantum Pacific, un grup israelià que passarà a tenir el 32% de l’accionariat colchonero. Wanda, no obstant això, mantindrà els naming rights de l’estadi –que acollirà la final de la copa– a raó de deu milions d’euros per temporada i durant cinc anys. L’idil·li dels madrilenys amb el magnat xinès, un dels més rics però també dels més endeutats del país, ha durat de Nadal a Sant Esteve, si ho mirem en la perspectiva temporal que requereixen aquest tipus d’inversions especulatives per poder donar fruits.
Malgrat que el govern de Xi Jinping ja ha anunciat que cal desinvertir en sectors que no són clau per a l’economia de país (i l’entreteniment o l’esport estan en el punt de mira), també es posa de manifest que els magnats han sortit de la Xina amb l’aval d’un sector bancari nacional que fins fa poc no tenia gaire problemes per estirar més el braç que la màniga (més si era per comprar clubs de futbol, esport que s’ha convertit en dèria del president). Però el president ara prefereix invertir en escoles i esport de base, Wanda Sports ha de sortir en borsa i la marca de l’Atlético –tot i jugar a Europa– no ha acabat de penetrar en el mercat asiàtic amb la rapidesa que els seus socis orientals volien. Múltiples causes poden explicar una decisió que evidencia virtuts i defectes de caure a mans del capital estranger, sobretot si l’objectiu és fer rendir els clubs de futbol com altres empreses de sectors industrials de comportaments més regulars i previsibles. Malgrat que els excels també són moda en el futbol, molts altres factors conjunturals acaben afectant la quotidianitat dels equips.
M’explicaven que, quan Chen Yansheng va arribar a l’estadi de Cornellà-el Prat, li van haver d’explicar que la màxima del futbol era que “la pilota entri”. Cal tancar el cercle virtuós. Estigui tranquil, perquè si l’Espanyol va bé, totes les inversions aniran vent en popa. Talment com també em van assegurar que el propietari blanc-i-blau té molta paciència. Per tant, l’aficionat de moment no ha de patir, perquè els beneficis que ha comportat la venda del club a Rastar són francament superiors que els possibles inconvenients. Però cal pensar que quan els clubs es converteixen en empreses, els números compten i avui el que ajuda a greixar la màquina és jugar a Europa i estendre’s internacionalment. Si a mitjà termini l’Espanyol no aconsegueix lluitar per tenir un lloc entre els escollits, l’amor entre uns i altres pot trontollar.