Si es confirma que la caiguda dels valors, entre els quals els del Grup Rastar en la borsa xinesa, condicionarà la planificació de futur de l’Espanyol, l’aposta per a l’estabilitat que suposava l’entrada de Chen al club es pot convertir en tot el contrari del que es buscava. És normal que les societats anònimes estiguin vinculades a la fluctuació dels mercats, però que l’aposta d’un grup tan potent com el xinès en un club de futbol de l’elit de la millor lliga del món trontolli, fa dubtar de les intencions reals dels nous mandataris. Per dir-ho més planerament, o s’ensorra Rastar i això arrossega l’Espanyol a l’abisme, o el que s’intenta ara és vendre les accions i marxar perquè no veuen futur al negoci.

Se’m fa difícil creure que es canvia un pla de treball dissenyat a mitjà termini per un sisme en la borsa, si no és, insisteixo, que la patacada ha estat tan potent que han d’anar deixant llast.

Què li deu passar pel cap al president, que en aquests dos anys al capdavant del club ha viscut poques alegries esportives, ha fet una enorme inversió fosca, aquella que saneja el club però que no té pràcticament ressò mediàtic ni es reflecteix en el rendiment esportiu immediat?

Si es confirma que l’actual propietari del 93% de les accions vol vendre o busca nous inversors, la planificació esportiva per a la temporada que ve quedarà curta, un any més i s’iniciarà una involució que podria fer molt de mal al club. Només recuperant l’esperit endèmic de tirar dels joves i acabar venent els millors, es podria mitigar el cop. Però aleshores dubto que Chen segueixi interessat en aquest model de negoci.

Torna a ser el moment per lluir el talent d’Òscar Perarnau i l’excel·lent salut del futbol de base. Fitxar joves bons, amb projecció, que no suposin un risc econòmic gran i revalorar-los per vendre’ls, i alhora seguir forçant la maquinària de la ciutat esportiva Dani Jarque. Sembla que l’Espanyol no pot fugir del seu destí.