No recordo cap equip del futbol europeu, estatal o nacional que en tan poc temps hagi acaparat tanta estima com el Girona. Com s’ho ha fet? Tal miracle és la pregunta que han de prendre com a qüestió primera tots els clubs catalans, espanyols i internacionals per aconseguir tanta adhesió en tan poc temps. La fórmula sembla fàcil, això és, sentit comú, continuïtat amb un entrenador que ha aconseguit l’ascens, en el seu cas una persona senzilla, modesta i equilibrada, que estima el futbol i sap on és. El mateix amb el nucli dur de la plantilla, una directiva que sàpiga ser absent, apostar pel futbol que pot fer, i fer un espai transitiu entre afició i territori sense negar ningú, sigui del Barça, sigui d’on sigui, però prioritzant la identitat local esportiva primera, el Girona. La resta ha caigut com fruita madura; tots ens sentim una mica –o molt– del Girona.

L’etern dilema és per què això mateix no ho han fet altres clubs catalans. La resposta sembla òbvia, per manca de modernitat. Per no haver entès la globalitat del món, per no haver situat el club en l’exacta dimensió, cosa que ha fet el Girona i el seu entrenador, Pablo Machín. Ha acceptat el repte de jugar de tu a tu al Barça. I no ha anat, ell i la junta a fer d’anti-Barça. No ha recollit entre els seus seguidors el ressentiment ni els marginats. No ha donat punta de llança als contraris al país. Tots junts han anat per la via positiva. Això es nota en les entrades venudes, en la gent que compra els partits per TV, encara m’atreviria a dir, en un públic culer que vol guanyar però hi ha un moment que diu: “Guardeu-vos els gols per a Las Palmas o l’Atlético.”

El Girona fa el que s’ha de fer en futbol, crear empatia, amb el suport del públic més divers, amb el joc, amb les declaracions, amb els jugadors i amb els patrocinadors. El que fa el Girona no és flor d’estiu; tant de bo ho fessin els clubs més diferents del país en tota mena d’esports. El que és evident és, en aquest esquema, Barça i Girona a les competicions europees, però ens manca algú més. Tant de bo que hi sigui aviat. D’ell depèn.