No recordo cap equip del fut­bol euro­peu, esta­tal o naci­o­nal que en tan poc temps hagi aca­pa­rat tanta estima com el Girona. Com s’ho ha fet? Tal mira­cle és la pre­gunta que han de pren­dre com a qüestió pri­mera tots els clubs cata­lans, espa­nyols i inter­na­ci­o­nals per acon­se­guir tanta adhesió en tan poc temps. La fórmula sem­bla fàcil, això és, sen­tit comú, con­tinuïtat amb un entre­na­dor que ha acon­se­guit l’ascens, en el seu cas una per­sona sen­zi­lla, modesta i equi­li­brada, que estima el fut­bol i sap on és. El mateix amb el nucli dur de la plan­ti­lla, una direc­tiva que sàpiga ser absent, apos­tar pel fut­bol que pot fer, i fer un espai tran­si­tiu entre afició i ter­ri­tori sense negar ningú, sigui del Barça, sigui d’on sigui, però pri­o­rit­zant la iden­ti­tat local espor­tiva pri­mera, el Girona. La resta ha cai­gut com fruita madura; tots ens sen­tim una mica –o molt– del Girona.

L’etern dilema és per què això mateix no ho han fet altres clubs cata­lans. La res­posta sem­bla òbvia, per manca de moder­ni­tat. Per no haver entès la glo­ba­li­tat del món, per no haver situat el club en l’exacta dimensió, cosa que ha fet el Girona i el seu entre­na­dor, Pablo Machín. Ha accep­tat el repte de jugar de tu a tu al Barça. I no ha anat, ell i la junta a fer d’anti-Barça. No ha reco­llit entre els seus segui­dors el res­sen­ti­ment ni els mar­gi­nats. No ha donat punta de llança als con­tra­ris al país. Tots junts han anat per la via posi­tiva. Això es nota en les entra­des venu­des, en la gent que com­pra els par­tits per TV, encara m’atre­vi­ria a dir, en un públic culer que vol gua­nyar però hi ha un moment que diu: “Guar­deu-vos els gols per a Las Pal­mas o l’Atlético.”

El Girona fa el que s’ha de fer en fut­bol, crear empa­tia, amb el suport del públic més divers, amb el joc, amb les decla­ra­ci­ons, amb els juga­dors i amb els patro­ci­na­dors. El que fa el Girona no és flor d’estiu; tant de bo ho fes­sin els clubs més dife­rents del país en tota mena d’esports. El que és evi­dent és, en aquest esquema, Barça i Girona a les com­pe­ti­ci­ons euro­pees, però ens manca algú més. Tant de bo que hi sigui aviat. D’ell depèn.