Protecció i prevenció. No és cap broma
El jugador entra a rematar, no veu el defensor que ve de cara i rep una patacada que el deixa estabornit a terra. S’aixeca, amb una mica de mal de cap, rep assistència però assegura que està bé i encara tocant-se el lloc afectat continua jugant. “Només ha estat un cop”, diuen els aficionats a la graderia. Per sort, no ha estat res més, però el cop ha sigut en un dels llocs més sensibles del cos humà, el cap, i on el dolor que en altres situacions podria ser normal i suportable pot voler dir alguna cosa més. En les últimes setmanes, hem viscut diversos episodis de futbolistes que després de ser atesos per trompades a la testa han continuat al terreny de joc com si res. L’últim cas, dissabte passat al Bernabéu, amb el jugador de l’Alavés Hernán Pérez, que després de rebre el cop i de continuar jugant va passar la nit a l’hospital fent-se proves per descartar mals majors. Situacions similars van protagonitzar homes com Stuani, del Girona, i el porter del filial blaugrana Alberto Varo.
En una època en què es parla tant de la tecnologia en l’esport, potser encara no tenim del tot resolt el protocol que cal establir quan un esportista rep un cop al cap. En molts esports de motor, per exemple la fórmula 1, els metges de la federació internacional són els encarregats d’avaluar si un pilot pot córrer o no a la cursa següent després de patir un accident de certa importància, o en disciplines amb contactes extrems, per exemple el futbol americà, l’NFL treballa des de fa un temps amb una obsessió: protegir els seus esportistes d’unes accions, els cops al cap, que s’ha demostrat que poden deixar seqüeles si es repeteixen en el temps.
A Catalunya també hi ha una federació que s’ha mogut per intentar protegir més els jugadors, sobretot en disciplines de base. Es tracta de la de patinatge, en concret en l’hoquei sobre patins. A principi de curs, l’ens federatiu va emetre una circular en què informava de la creació d’una comissió de prevenció de riscos que tenia com a objectiu acabar implantant l’ús del casc com a element de protecció obligatori. En l’hoquei sobre patins, aquesta iniciativa ja s’havia intentat en etapes anteriors, però per un motiu o per un altre, el casc no s’ha acabat d’introduir mai en una disciplina esportiva en què més enllà dels possibles traumatismes per caiguda es poden produir lesions a la cara i al crani producte d’una pilotada o d’un cop d’estic involuntari. La iniciativa de la federació de patinatge és positiva i ara ha de comptar amb la implicació dels clubs, les famílies i els responsables dels jugadors. El perill de rebre un cop en un lloc tan sensible és elevat, però la consciència potser encara no.