De la seva pre­sen­tació amb el Real Madrid sem­pre es recor­darà que va dir alguna cosa sem­blant a un “bon dia”, la coar­tada per­fecta per donar noto­ri­e­tat a l’arri­bada d’un fut­bo­lista que no des­per­tava enor­mes expec­ta­ti­ves entre el gran públic. D’aquell pri­mer dia de Mateo Kova­cic al Ber­nabéu, però, a mi em va que­dar gra­vada la seva pri­mera res­posta, quan li van pre­gun­tar què hi anava a fer, exac­ta­ment, al Madrid. “On millor jugo és a la posició de mig­cam­pista defen­siu”, va excla­mar, una res­posta d’una con­tundència sor­pre­nent, sobre­tot quan ell ocu­pava un rol molt menys defi­nit amb la samar­reta de l’Inter. És com si algú volgués comp­tar amb mi perquè li ha agra­dat la meva manera d’escriure i quan em con­tracta jo li dic que escriuré si cal, però que el meu punt fort és fer les foto­gra­fies. Aquell va ser el punt de par­tida del croat, que a l’Inter havia jugat molt més en la posició del que allà en diuen tre­quar­tista. Un mit­ja­punta.

Fins avui, el seu pas pel Ber­nabéu ha estat incons­tant. Al Madrid, les jerar­quies estan defi­ni­des i és difícil tren­car-les: Kroos i Modric juguen i Case­miro apaga els focs. Una fórmula que ha gua­nyat dues Cham­pi­ons. Indis­so­lu­ble. Però enmig de les cer­te­ses de Zine­dine Zidane hem tin­gut temps per com­pro­var que Kova­cic ni està tan lluny del que va defi­nir en la seva pre­sen­tació ni tam­poc del que es va veure a l’Inter. Pel camí queda un mar­catge imma­cu­lat a Messi en la super­copa i, encara que sem­pre en un to baix i allu­nyat dels titu­lars, la demos­tració que és un fut­bo­lista que, amb una mica de cura i de con­fiança, pot esde­ve­nir un dels més com­plets del món del fut­bol. Només té 23 anys i ha acre­di­tat reper­tori en un equip de la mag­ni­tud del Madrid: és intel·ligent per defen­sar i per ata­car, té agres­si­vi­tat per con­te­nir i luci­desa per jugar, trenca línies en con­ducció i no li crema la pilota en situ­a­ci­ons de pressió. I, sobre­tot, té un marge de millora tan gran com el Madrid vul­gui. Actu­al­ment, la situ­ació és la que és, però el futur és ampli i Kova­cic el veu de cara.