El Barça de Val­verde va cre­mant eta­pes. L’hivern ha que­dat enrere, s’acos­ten els par­tits deci­sius, les pro­ves són història, les rota­ci­ons cada cop menys exten­ses, els titu­lars són cada dia més titu­lars i la segona línia té cada dia menys pro­ta­go­nisme. És l’evo­lució natu­ral. Els valors de l’equip, les armes que li dona­ran el resul­tat final, ja estan defi­nits. En aquest con­text, Cou­tinho i Dembélé estan ater­rant a l’equip; un perquè acaba d’arri­bar i l’altre perquè dues lesi­ons li han impe­dit con­so­li­dar-se abans. Com sem­pre passa amb els reforços, sobre­tot amb els que cos­ten molts diners (Dembélé 105-145 mili­ons, Cou­tinho 120-160 mili­ons), l’expec­ta­tiva és inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la paciència. S’espera el ren­di­ment imme­diat. Però si el fut­bol tingués més de matemàtiques, el Barça segu­ra­ment no tin­dria cinc copes d’Europa, que són mol­tes, sinó quasi el doble. Òbvi­a­ment, són dos juga­dors impor­tants pel talent indi­vi­dual que tenen i per les qua­li­tats que poden apor­tar al col·lec­tiu. Dos juga­dors de nivell Barça que cada cop que par­ti­ci­pen dei­xen mos­tres del vir­tu­o­sisme del seu fut­bol. I no obs­tant això, avui estan en fase d’aju­dar, no d’assu­mir un rol pro­ta­go­nista. En aquest moment és quasi impos­si­ble que Cou­tinho sigui tan trans­cen­dent per al joc de l’equip com ho és Raki­tic, o Piqué, o Suárez, per citar tres exem­ples. I no perquè no tin­gui la qua­li­tat necessària per ser-ho, sinó perquè neces­sita una mica més de temps i d’adap­tació a la idea de joc del Barça, als juga­dors que l’envol­ten al ter­reny de joc i a la posició on l’equip el neces­siti. La lesió d’Ini­esta pro­ba­ble­ment obli­gui Val­verde a uti­lit­zar Cou­tinho en els pròxims par­tits com a inte­rior esquerre. Ja ho va fer con­tra el Girona, i pro­ba­ble­ment sigui el rol que esti­gui des­ti­nat a assu­mir a mitjà ter­mini al Barça. No li falta ni el talent ni la intel·ligència per fer-ho, però també és cert que avui dia Cou­tinho pensa i actua més com a davan­ter que com a mig­cam­pista i això li exi­girà una adap­tació. Si fa o no fa el mateix es pot dir de Dembélé, que, a més, per edat, encara té més marge de millora indi­vi­dual. En tot cas, de la mateixa manera que Pau­linho només pot ser un pla B, Dembélé i Cou­tinho estan des­ti­nats a fer que el pla A del Barça sigui més poderós i també més atrac­tiu.